Aquest interessant exercici visual busca sincronitzar la música clàssica amb la imatge digital posant en conjunció dos paradigmes culturals completament diferents.

Amb un estil net i molt cuidat veiem com un joc de llums i sons van donant forma visual a la música que se sent de fons. D'aquesta forma sembla que la música està sent projectada contra el fons de la pantalla i el que podem veure com a espectadors són les marques que aquesta deixa al percudir contra el mateix.

Tant el violí com el piano van adquirint diferents formes a mesura que sonen, construint un ric i suggeridora visual.

La simplicitat iconogràfica que caracteritza aquesta obra de Pardo no desmereix per res els resultats obtinguts, aquesta obra sintètica aconsegueix materialitzar els somnis de Kandinsky, en els quals els colors i les formes són corresposts pel sonor en una combinació exquisida.