Un dels primers vídeos musicals de producció espanyola va ser Viuda Gómez en el qual preval la construcció d'una història sobre la base musical. «Mescla irònica entre thriller, el slapstick i el drama familiar funerari». Davant un matrimoni de maltractaments la seva fi és l'assassinat, la seva descendència còmplice farà que les coses es posin realment malament. Com diu el refrany, «cria corbs i et trauran els ulls»
El naixent model de vídeo MTV és adoptat per Xavier Villaverde per actualitzar la figura mítica de la vídua negra, en la tradició de la dona fatal. En aquest videoclip exhibeix un melodrama amb barrocs tints de cinema negre enclavat en l'estètica del postpunk sinistre. Inscrit des dels seus inicis en la revisió dels models consensuats per a la representació audiovisual, com en Tacón i Veneno puro, aquí condensa i reelabora pautes cinematogràfiques des d'una perspectiva electrònica. Donant un sentit dramàtic a les alteracions plàstiques de la narració, generant una exhaustiva recerca sobre el concepte del negatiu, arribant a invertir físicament el color en la posada en escena que després mostrés al seu torn invertida en negatiu, amb deformacions òptiques de la imatge, el joc de velocitats, als moments de tensió i inversions de luminància i crominància aconseguint una posada en pantalla opressiva d'acord amb la trama.
La senyora Gómez a partir d'una baralla familiar, assassina al seu marit, el seu primer home i amb el qual ha criat tres fills. Manipulant les pautes del gènere negre, la policia investiga, i en les del terror, durant la vetlla la mare sedueix als seus fills que recorden els maltractaments. En l'enterrament el mort desperta i, davant l'estampida de mare i fills, persegueix a aquesta per les sorres movedisses d'un pantà descobert per les aigües mortes i després pel cementiri. Els fills acaben deixant inconscient al difunt tancant-ho en un nínxol. Finalment la vídua Gómez és canibalitzada pels seus plançons. Un malson electrònic que s'assimila als símptomes de picada d'aquesta vídua negra, un fort dolor local, esvaïments i lleugers deliris. («És poc comú la mort en una persona normalment saludable, però és possible que els nens petits no sobrevisquin a una picada d'aquesta aranya»).
Guió i muntatge: Xavier Villaverde
Intèrprets: Rosa Fernández, Antonio Simón, Jorge Fernández, Dani N i Roberto González
Música original: Viuda Gómez
Direcció artística: Juan Martínez de la Colina
Gravació: Estudios Trak. Nadal 84