Volva és el nom que el matemàtic, astrònom i astròleg alemany Johannes Kepler va donar a la Terra vista des de l’espai en el seu llibre Somnium, considerada la primera obra de ciència-ficció. Els observatoris estudien un passat molt llunyà, suspesos en un temps indeterminat, gairebé sense parar atenció al territori que tenen al voltant. Centrada en l’observatori astronòmic del Pic du Midi de Bigorre, als Pirineus, aquesta pel·lícula, filmada en 16 mm, reflexiona sobre la relació espaciotemporal que s’estableix entre l’arquitectura, la ciència i el paisatge.

Seguint una cronologia solar, les màquines intenten captar l’entorn proper com una sèrie d’ones que sembla que siguin transmeses per les muntanyes i els paisatges llunyans. L’absència de formes humanes, la successió de moviments mecànics i la mirada dirigida dels telescopis fan pensar en un lloc controlat de manera artificial, robotitzat. Els plans, que combinen els espais interiors i exteriors, porten el lloc a confrontar-se amb un espai-temps paral·lel, dilatat, d’on semblava que provingui. Un nou territori s’erigeix entre l’arquitectura del Pic i el paisatge que l’envolta. El film es construeix en un possible moviment d’aquest espai, desplaçant-se en diverses temporalitats alhora, passat, present i futur, i en diversos llocs, a la Terra i fora al mateix temps. Associant representacions de la realitat, Volva explora i defineix el paper de la imatge en la construcció del paisatge contemporani.