El vídeo Vol de colibrí va ser realitzat amb pells d'estudi de colibrís pertanyents a la col·lecció ornitològica de William H. Phelps, una de les col·leccions d'ocells més important de Sud-amèrica. Més de 150 espècies que habiten a Amèrica del sud: de cada colibrí un frame de vídeo, passen 29 colibrís per segon. L'estructura cinematogràfica del vídeo, normalment oculta després dels missatges, es mostra tal com és. Relació entre cos en moviment, mitjà i imatge. Fent coincidir l'immòbil amb el mòbil, o la mort amb l'animació. El so correspon amb el registre de l'ambient durant el moment de captura, que, registrat en aquesta mil·lèsima de segon i disposat en un nou ordre, genera un brunzit.

El curador Félix Suazo ha assenyalat el següent a propòsit del vídeo Vol de colibrí: “Una vegada més, Iván Candeo confronta el paper dels mitjans en l'estructuració del significat del que veiem. Aquesta vegada ho fa a través d'un treball pensat i realitzat des d'una interfase controvertida on la imatge fixa i el llenguatge cinemàtic col·laboren en la configuració il·lusòria del moviment. La qüestió es torna encara més paradoxal perquè el motiu resideix en l'animació postmorten d'ocells disecades i etiquetades, que semblen agitar-se en la pantalla, malgrat la seva rigidesa de peça de col·lecció. Aquests colibrís ja no poden aletejar ni alimentar-se en ple vol, però es mouen. Com és això possible? Té això algun sentit? En certa manera, la proposta de Candeo constitueix una paràbola sinistra en la qual coincideixen la ciència moderna i la percepció comuna: ambdues han de matar al seu objecte per a conèixer-lo millor”.