Partint d'una instal·lació i rescatant seqüències de treballs anteriors Josu Rekalde els polaritza per parlar de la migració i com la fugida transforma l'un en l'altre. Una denúncia dels conflictes humans dels altres, contraposada subtilment al confort de la cultura del benestar.

Des d'un inici, amb textos sospirats i escrits en blanc sobre negre, tant en castellà com a àrab, d'un poema sobre la autoexclusió es planteja la dualitat sociocultural del món àrab i occidental. Una excursió es contraposa a uns àrabs asseguts, la fugida amb cotxe sota la pluja s'enfronta a un nen que rep llet per uns soldats, el dansaire defallit ajudat per un occidental que passava per allí, el públic esperant l'obertura d'una sala (de projeccions, exposicions o conferències) enfront de refugiats plorant davant una tanca, que al seu torn són vists a través d'una projecció per un altre públic. Finalment els espectadors accedeixen a la sala.

El punt de vista de Vuelos migratorios tracta de ser objectiu, amb un rerefons poètic. Frases en castellà i en àrab marcant el ritu de pas de l'individu que decideix absentar-se, expatriar-se, ser un altre perdent la seva identitat i el passat, però observat des de diferents punts de vista, de la contemplació a la vigilància. Representació textual, visual i sonora d'un acte d'acte identitat contextualitzat amb esdeveniments reals com a part del procés d'abandó. A mesura que augmenta el coneixement de si mateix, l'individu es fa més reflexiu i suspicaç respecte a la seva pròpia identitat. Josu Rekalde reprèn algunes idees apuntades en el seu vídeo Anthropozulo (1994) per tractar el conflicte individual, amb efecte social, de la migració, contrastant-ho i recontextualitzant-lo amb altres imatges, performances i instal·lacions sobre les problemàtiques de l'exclusió.

Vuelos migratorios es converteix en un text dur davant aquesta eterna espera per habitar en el terreny idealitzat de l'altre. El seu discurs de representació assenyala la migració, el nomadisme, com a inherent a l'ésser humà, esperança fonamental de les seves aquestes en els seus crepuscles.