Les ones baten a un peculiar nàufrag, una càmera adossada a una taula de surf. Després de moltes voltes, arriba a una platja on és rescatada per uns nens de Way-Jambu (un petit poble amb escull coral·lí). Sorpresos per la unió d'aquests dos elements l'hi porten davant els seus pares. Tots, atònits, observen pausadament aquest estrany artefacte, component-se espontàniament una precisa estampa familiar. Fins que l'autor arriba per portar-li-ho.

"Com William Burroughs, considero l'atzar una gran inspiració. Permeto a l'atzar un marge de llibertat en els meus treballs, durant els rodatges, però sovint també en el procés d'edició. En diverses formes, convido a l'atzar a unir-se al joc". (Jørgen Leth, Zinemagilea)

La càmera adossada a la taula de surf, que observa el seu voltant a través d'un objectiu ull de peix, recull unes lisèrgiques imatges de mar, cel, profunditats i palmeres a la llunyania. Després d'una perllongada deriva, desafiant a les ones en solitud, és descoberta per uns xavals que juguen a la platja que està entre Lampung i Krui (illa de Sumatra, Indonèsia). Amb ansietat exploren la càmera, amaguen la taula, no saben què fer amb ella, fins que un, decidit, comença a córrer amb ella, com si fos un tresor, per ensenyar-li-ho al seu progenitor. Mentrestant, la càmera segueix gravant.

Paradoxalment, en aquesta obra, l'autor aconsegueix que l'objecte perdut remeti a l'objecte oposat. De la casualitat d'una taula despresa del peu mentre surfeaba aconsegueix un vídeo sense manipular sobre un èpic naufragi Robinsoniano amb retrat familiar final.

D'altra banda, involuntàriament Uranga aconsegueix efectuar davant la càmera una anàlisi etnogràfica on el màxim responsable de la progènie se situa al centre, examinant l'objecte oposat a la gatzoneta, les dones i nenes a l'esquerra i els nens a la dreta, mentre que apareix un avi que es posiciona amb naturalitat darrere d'ell. Un retrat. Un desenvolupament de les propietats sensibles, les que es manifesten a través del semblant dels individus, mitjançant l'ús d'objectes desubicats com a recurs per a la recerca antropològica que, al seu torn efectua un retrat íntim, intel·ligent i esbossat per l'atzar, de les persones que van dur a terme el descobriment d'aquest xocant artefacte.