Luis Cerveró improvisa en Who cares un vídeo amable sobre les ocurrències d'una parella de japonesos en temps vacacional. Una frívola, frugal i poètica reflexió sobre els tòpics amb que l'amic nord-americà ha contaminat qualsevol cultura occidental. Luis Cerveró demostra que els moments de festa són iguals aquí, a el Japó que veiem en la televisió.

A Who cares Luis Cerveró planteja un treball entre el videoclip, el domèstic vacacional (tots relaxats mitjançant divertiments i jocs privats) i el reportatge de nuvis (bé de lluna de mel o previ a l'enllaç, o cap dels dos) coprotagonizat incidentalment pel tercer d'aquesta relació, el càmera. La trama gira entorn de Akie Tsuchiya (ella) i Yutaka Tsuchiya (ell), sense especificar si en les seves relacions existeix un fons amorós.

L'agitació de la primera trobada, una cançó travada, és dissolta per riures evitant tensions en un acte de creativitat multicultural, que passa a establir una estranya correspondència entorn dels tòpics de països aliens. La presentació dels protagonistes, la cançó d'ella, la piscina, llegendes de l'àvia (mentre ella tira d'una corda), cadascun sembla orinar en la seva pròpia tassa (identificant-los en els seus sucs), un recital de mites de la cultura underground americana (Fort Nox, Patty Hearst, Plastic Man, Metadona), preses falses, bromes, la cançó final dels Picapiedras a duo mentre fumen i riures. Un diàleg, condicionat pel descans i ampliat a través de gestos i mirades, que mai revela informació íntima dels participants, excepte els noms dels protagonistes al principi (i en lletres ben grans). La càmera és la tercera en aquesta relació, intentant seduir a la noia, acostant-se als seus llavis i al seu vestit de bany, esbossant una relació eròtica.

Vincles comuns més allà de la llengua, mites pop particulars divulgats trivialment. Tòpics i referents culturals americans en la qual són similars els d'una parella de japonesos als quals es poden tenir a Espanya, però això no impedeix l'intercanvi comunicatiu dels mínims comuns. Un tipus de cultura mediàticament assimilada que unifica el pensament global. Un enamorament pop en el qual Luis Cerveró il·lustra la internacionalització de la cultura domèstica del temps vacacional consensuada gràcies a la televisió.