«Vosaltres traïdors, col·laboradors, que heu venut la terra dels quals ni tan sols han nascut, vosaltres mentiders... en nom d'Hassan Sabbah». William Burroughs, Nova Express.

Comença el vídeo amb un William S. Burroughs serè i impassible, interpel·lant a l'espectador amb frases tallants, algunes d'elles robades a un tal Hassan Sabbah, també conegut com el vell home de la muntanya; un missioner del Islam nascut a Iran i que, allà pel segle XI, i en ple cor de les muntanyes Alborz (nord d'Iran) va organitzar una comunitat al voltant de la seva figura, la quin passaria a la història amb el nom (despectiu a l'origen) de Hashshashin.

William S. Burroughs és un d'aquests escriptors de ficció que va incorporar al seu treball i a la seva persona les idees de Sabbah, i m'arriscaria a dir que al propi Hassan mateix. D'ell va adoptar, per exemple, aquella frase que resa «Nothing is true, everything is permitted» (res és veritat, tot està permès), que arribaria a convertir-se en una de les màximes de Burroughs. No va ser l'únic; també Brion Gysin, amic contemporani de William S. Burroughs, va escriure molt sobre Sabbah i els Hashshashin en aquella novel·la seva titulada The Process; també ho va fer en un dels seus relats curts, on esmenta la visita d'aquest a les ruïnes de Alamut. D'aquest terme, Hashshashin forma el  castellà la paraula asesino.

En l'actualitat, la figura d'Hassan-i-Sabbah segueix plenament viu en els nostres imaginaris. Completament present, aquest signe es replica sense parar, una vegada i una altra, per mitjà d'aquests canals comunicatius que conformen avui el nostre món i la representació d'ell. Fa no gaire, per exemple, Hassan el Hashshashin ha revelat la seva presència en uns dels lliuraments del còmic Superman (nº 657); allí, el seu aspecte mutat adquireix l'aparença d'un supervillà encarregat de dur a terme una gran conspiració subterrània que persegueix com a objectiu la destrucció total del món en el qual vivim. En ell es descriu, de manera molt interessada, la versió més conservadora de les actuals hostilitats entre els —així conegut— Món Occidental i el Món Islàmic. Què millor exemple que aquest per reconèixer un encert en el vídeo de Serra de l'any 1998. Efectivament, així és; molt més quan les paraules d'Hassan, expressades aquí per boca de Burroughs, aconsegueixen ser entremesclades amb aquests representants màxims del conflicte al món: els noticiaris.

«Sens dubte és molt més aterridor fer-li saber a algú que ets capaç de matar-li que fer-ho realment», va deixar dit Hassan-i-Sabbah, i és veritat, així és; la representació, la capacitat de mostrar un món, la construcció virtual d'una realitat és, moltes vegades, pitjor que qualsevol dels mals que aquest món pot, per si mateix, desenvolupar.

«Nothing is true but everything is permitted», aquestes van ser les últimes paraules d'Hassan, les mateixes que, d'alguna manera, troben ressò en aquesta peça de Toni Serra.