Xavinayú. El Tigre és una altra de les produccions que Xavier Hurtado realitza en els últims anys a cavall entre Colòmbia i Barcelona. En aquesta ocasió l'artista, a partir d'una cançó indígena popular -la mateixa que dóna títol a aquesta obra- aconsegueix compondre una partitura en la qual el mestissatge cultural, com a actitud creativa, cobra consistència aconseguint articular a la seva al voltant una amalgama d'imatges extretes, totes elles, tant de la selva colombiana com de l'interior de l'habitatge barceloní on resideix.

L'eix central d'aquesta peça ve definit per la presència d'un habitant indígena que es mostra davant nosaltres, els espectadors, amb actitud ferma i la intenció d'explicar-nos, com així fa, l'episodi viscut amb un tigre no lluny d'on es troba la càmera en aquests moments; l'indígena amb la seva actitud continua, d'aquesta manera, amb la millor de les tradicions: la transmissió d'informació en forma de relat oral; aquest relat oral, en mans de Xavier Hurtado, passa a convertir-se en un relat oral digitalitzat, com li agrada dir a l'autor; de fet, aquesta és una de les intencions que aquest vídeo persegueix (i aconsegueix).

Al tigre li van donar "mort a matxet" -ens explica l'indígena-; després li van arrencar el cap i ara la guarden com a trofeu, com a record del perill, un souvenir de la mort tan propera i del valor d'enfrontar-la cara a cara. Aquesta història conclou, i és barrejada, amb les imatges d'un altre felí, en aquesta ocasió, es tracta de la gata Bala, amb la qual l'autor conviu a la seva casa. Aquesta comparació ens fa imperativament pensar en la distinció cultural, en les diferents formes que adoptem a l'hora de relacionar-nos amb la naturalesa, amb el món; amb la vida, en definitiva.

Mentre una canoa travessa un dels rius selvàtics, la càmera de l'artista grava la veu del remer mentre taral·leja Xavinayú, la cançó tradicional que s'ha estat transmetent de generació en generació entre els habitants d'aquesta geografia. Aquesta cançó és una altra història de tigres, una altra història carregada de símbols capaços d'acostar-nos, una altra vegada, fins a aquell paisatge mestís que barreja cultures.