La videografia de l'Andrés Duque (Caracas, 1972) es situa a cavall entre les pràctiques documentals i perifèria de la no ficció, un espai incert -i visible més enllà de les pantalles de cinema- caracteritzat per l'autoproducció, la no subjecció a formats o durades estàndard i la hibridació genèrica.
La seva primera pel·lícula Ivan Z és un retrat del cineasta de culte Iván Zulueta. Posteriomente ha realitzat obres autoreferenciales així com retrats de figures excepcionals com el compositor Oleg Karavaichuk i que han obtingut nombrosos premis i reconeixements en festivals de cinema de tot el món (Punto de Vista, Cinéma du Réel, Dokufest, D'A, Unicorn Awards, Premios Goya, Premi Ciutat de Barcelona) i han estat exhibides en centres culturals com el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS), Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Museu d'Art Modern de Viena (MUMOK), Museu d'Art Contemporani de Moscou (GARAGE) i Museu del Hermitage a Sant Petersburg, entre altres.
A la seva filmografia destaquen Iván Z (2004), Paralelo 10 (2005), Landscapes in a truck (2006), La constelación Bartleby (2007), Life Between Worlds Not in Fixed Reality (2008), All You Zombies (2008), No es la imagen es el objeto (2009), Color perro que huye (2011), Ensayo final para utopía (2012), Primeros Síntomas (2015), Oleg y las raras artes (2016). Carelia - Internacional con monumento (2019), Monte Tropic, una historia del confinamiento (2022).
Andrés Duque és llicenciat en periodisme i Màster en Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona, havent treballat per a la divisió llatinoamericana de la cadena HBO com a guionista i realitzador de reportatges sobre cinema i cronista de festivals com Cannes, Berlin o Sundance. És professor a institucions com la UPF, ESCAC i UAB (Barcelona) i Aalto University (Hèlsinki).
L'obra videogràfica d'Andrés Duque està plagada d'esquerdes cap a l'inexplicable. Les seves peces parteixen d'una idea lúdica ("si no m'estic divertint amb la càmera, sé que alguna cosa va malament") i d'una fascinació pre-racional pels paisatges aspres i les persones la sensibilitat de les quals col·lisiona amb el comunament acceptat. Amb la seva càmera digital i una intuïció envejable, se centra en el registre de les formes i les superfícies, els gestos i els moviments, les situacions latents i les escenes desconcertants. La seva obra més que idees, genera sensacions i proposa noves relacions amb el món que ens envolta. Gairebé sempre, tan evocadores com intrigants.
En l'organització posterior del material, tracta de recuperar aquesta primera impressió: presentar les coses com mai vistes, singularitzar-les, treure-les de context. A pesar que la seva matèria primera sigui el real, els seus documentals són obres inestables on el component narratiu o la fidelitat representacional es difumina mitjançant omissions, associacions suggeridores, manipulacions de la imatge i desconnexions entre aquesta i el so. Formes d'incrementar el desconcert i expandir la percepció.
