Andrés Khamis Giacoman centra el seu treball en la manera com les imatges participen en la construcció de la identitat quan la relació amb la història i l’origen està mediatitzada, en lloc de ser viscuda de manera directa. A través del cinema, els arxius i les imatges digitals, explora com les representacions heretades modelen la percepció, la memòria i el sentit de pertinença, especialment en contextos diaspòrics. Més que confrontar aquestes representacions des d’una distància crítica, la seva pràctica busca habitar-les com una forma de reapropiar-se’n i resignificar-ne els sentits.

Provinent d’una trajectòria més pragmàtica, els seus primers treballs van estar vinculats a l’activisme a Xile. Durant aquest període va fundar una organització dedicada a facilitar la integració de comunitats migrants al país. Aquesta experiència, profundament vinculada a la seva història familiar, va contribuir a configurar el seu interès sostingut per les qüestions de pertinença i identitat.

Després de traslladar-se a Barcelona, va orientar la seva pràctica cap al cinema, estudiant Realització de Cinema Documental a La Casa del Cine i completant posteriorment un postgrau en Muntatge Cinematogràfic a la Universitat Pompeu Fabra. Les seves pel·lícules i instal·lacions s’han presentat en festivals i institucions internacionals, entre els quals el Festival de Cinema de Locarno, el Festival Internacional de Cinema del Caire, el Festival de Cinema de Doha, Cinéma du Réel, FIDOCS, el Festival Internacional de Cinema de Gijón, U22 – Fundació Joan Miró, Dar Yusuf Nasri Jacir for Art and Research, el Festival Proceso de Error (Valparaíso, Xile), Zilzal Sonic Ceremony i Kochi-Muziris Biennale. Sovint treballa de forma col·lectiva amb la germana Francisca Khamis Giacoman.