Javier Codesal (1958) és artista visual, cineasta i poeta. Els seus projectes poden incorporar vídeos, fotografies, dibuixos o textos i siguin diverses línies estretament relacionades entre si. El popular, l'oralitat i el cant, així com elements rituals, estan presents des dels seus inicis als anys vuitanta. També ha estat recurrent el tractament del cos com a espai de diferència, gaudi i erotisme, així com de fragilitat, malaltia i mort, amb especial atenció a la violència. Tot això ho treballa des de la perspectiva d'assajar les formes més despullades del cinema.

Entre les seves exposicions, figuren: Trompetas (Galeria Elba Benítez, Madrid, 2023), Evangelio en Granada (Meta) (Fundación BBVA, Madrid, 2019), Ponte el cuerpo (MUSAC, Lleó, 2015), Los pies que faltan (MACBA, Barcelona, 2014), Dentro y fuera de nosotros (La Virreina Centre de la Imatge, Barcelona, 2009), Javier Codesal (Espacio Uno, MNCARS, Madrid, 1999).

Ha publicat, en poesia i assaig,  "Canción de Pedro Costa" (La Virreina i Joaquín Gallego editor, 2022), "Retrato y otro" (Libros de la resistencia, 2021), "Textos de obra" (Libros de la resistencia, 2020), "Un eclipse no se elige" (Amargord, 2018), "Dos películas" (Periférica, 2010), "Feliz humo" (Periférica, 2009), "Ha nacido Manuel" (Icaria, 2005), "Imagen de Caín" (Icaria, 2002), i els llibres d'artista "Cuaderno de Frederman" (edició d'autor, 2020) i "El ogro" (Caniche Editorial, 2019). 

Els seus últims vídeos i filmes, són: Trompetas (2023), Evangelio mayor (2021), Calavera resumida (2020), Evangelio en Granada (Meta) (2019) y Testimonio de Frederman (2019). Por encargo de la Filmoteca de Andalucía, entre 1993 y 1996, i es va ocupar de la reconstrucció i finalització de la pel·lícula Acariño Galaico, de José Val del Omar.