Julia Martos (Còrdova, 1989) és artista i investigadora interessada en la política de l’arxiu, les seves potencialitats narratològiques i les seves formes d’exhibició. El 2021 finalitza la seva formació en Programació i Comissariat de Cinema a la Birkbeck University de Londres, gràcies a una beca de la Fundación Botín de Comissariat i Gestió de Museus. En les seves produccions audiovisuals explora com hauria de ser experimentada l’autobiografia: si com a gènere/metodologia o com a forma de lectura.

Als curtmetratges Only rituals can save us (2022), Si un árbol se cae (2023) i Un vestido claro clarísimo (2025), els arxius familiars adquireixen múltiples materialitats i es presenten com a artefactes de transmissió afectiva i política, espais on tenir una conversa. Més que ser una font de veritat, el document privat actua com a detonant de noves interpretacions possibles, fragmentàries, a vegades fallides, però sens dubte com a marc d’acció on confrontar el silenci heretat en la recerca de reparació mitjançant la fabulació crítica.

Així mateix, la qualitat dialèctica de les imatges a la taula de muntatge i el potencial especulatiu dels arxius dins la historiografia feminista són eixos centrals de la seva tesi doctoral sobre pràctiques cinematogràfiques apropiacionistes i feminisme (UC3M).

Els seus treballs s’han exposat a la Cineteca Matadero (2025), Sant Andreu Contemporani (2024), Azkuna Zentroa (2023), BilbaoArte (2023), Bulegoa z/b (2022), C3A (2022), Loop Festival (2020), entre d’altres.