Reconegut pels seus treballs experimentals i independents, Kikol Grau inicia la seva carrera professional a televisió, que combina amb la seva obra personal i que l'apropa al circuit artístic. La seva trajectòria ha estat una exploració constant de temes socials i culturals. Comença a Barcelona Televisió (BTV) i l'any 1997 rep el premi Miramar al millor programa de televisió local de producció pròpia de Catalunya, pel seu programa "Por la kara TV" (Clot TV), realitzat juntament amb Jorge Rodríguez, Pol Turrents i J.A. Bayona. Rep una menció especial al Festival Zemos98 (2002) a la televisió més àcida pel seu programa "Gabinete de crisis", on treballava com a guionista i realitzador juntament amb Félix Pérez-Hita, Arturo Bastón i Andrés Hispano. Amb aquesta sèrie de programes guanya el 1r. Festival Animalario de Sevilla (2007).
Ha treballat de forma totalment independent pel programa "Metrópolis" de TVE2, realitzant 6 programes sobre l'actualitat musical en diferents regions espanyoles, Madrid, Barcelona, Euskadi, Galícia, Balears i Andalusia, i dos programes de temàtica cultural sobre el món del cinema i el vídeoart, El otro cine i Agentes independientes.
Grau ha deixat una empremta significativa en l'escena videogràfica contemporània. La seva primera pel·lícula, Objetivo Gadafi, il·lustra la Primavera Àrab a Líbia mitjançant imatges d'informatius. Filma una trilogia sobre el punk basc dels 80, composta per Las más macabras de las vidas, Inadaptados" i No somos nada, pel·lícules que han tingut un gran recorregut en festivals nacionals i internacionals (SEFF de Sevilla o Cine Distrital de Ciutat de Mèxic) i que han recollit premis en festivals com el Dock of the Bay de Donosti. A aquesta trilogia li segueix Los Magnicidios españoles y Poe, pel·lícula construïda a partir de cinc curtmetratges que expliquen els assassinats del General Prim, Cànovas, Dato, Canalejas i Carrero Blanco barrejats amb contes curts d'E. A. Poe. Moctezuma-Grau. Descendencia mortal, és la seva primera pel·lícula de gènere fantàstic (premiere al Festival Internacional de Gijón, 2017). A més, la seva obra ha estat objecte d'una exposició antològica a la Virreina Centre de la Imatge de Barcelona, sota el títol Dame Pank y Dime Tonto, acompanyada de l'estrena de Los demenciales chicos acelerados: Barcelona y alrededores, que explora l'escena punk a la seva ciutat natal. Ha produït amb Filmin la segona part de la seva particular visió de la història recent d'aquest país, la pel·lícula col·lectiva Histeria de Catalunya (Festival Atlàntida a Palma de Mallorca, 2018).
Després de realitzar 12 pel·lícules experimentals amb materials d'arxiu i gravacions pròpies, el 2024 presenta la seva primera pel·lícula gravada, Turismo de guerra. De la guerra también se sale, guanyadora de la convocatòria de producció Contrapicada de HAMACA, el primer premi Corte final de Documenta Madrid, el suport del Memorial Democràtic i finalista al laboratori La Inesperada.
