Menchina Ayuso és Llicenciada en Belles arts per la Universitat de Salamanca, encara que la seva orientació professional l'ha portat al camp de la televisió. Aquest treball amb la imatge televisiva i la producció d'espectacle i informació en els mitjans ha estat una font de recursos i inspiració en la seva obra artística. La seva obra transparenta, en efecte, part d'aquest entorn en una imitació transgressiva dels codis lingüístics i estètics amb els quals se'ns presenta el món del xou televisiu i els protocols audiovisuals de la publicitat.

La seva obra ha derivat des d'aquelles instal·lacions que desenvolupava a principi dels anys 2000, en les quals incorporava diversos dispositius en una escenografia associada a tals contextos burocràtics o comercials, cap a una major contenció que es decanta pel suport fotogràfic i videogràfic, encara que mantenint un mateix camp d'al·lusions i suggeriments. Aquesta variació marcaria dos moments en els quals es podria dividir la seva trajectòria: entre els anys 1999 i 2002, en una fase tendent a la instal·lació; i des del 2006 a l'actualitat, amb una utilització de la fotografia i vídeo amb imatges estàtiques com a suports prioritaris. Entre les sèries més destacades d'aquesta nova etapa trobem Hoy como cualquier otro dia, exposició destinada a la Sala Campus Stellae de Lleó, o La vida es breve, que es va mostrar en la Galeria Cubo Azul, també de Lleó, l'any 2007. En ella trobem parells d'imatges en vídeo en les quals es mostren entorns quotidians, tant domèstics com a laborals (oficines, estacions, etc), en les quals s'alterna una imatge amb una persona agenollada i el mateix escenari sense la presència humana. La tensió de la càmera i la quietud de les persones retratades d'aquesta manera generen en l'espectador una impressió de fals estatisme fotogràfic, en el qual els micromovimients i el transcurs del temps videogràfic actuen com a factor dramàtic en l'escena. La posició agenollada dels personatges, i la relació amb l'univers objectual que els envolta, projecten a l'espectador a una contemplació que tiba l'arc dels significats entre les humiliacions quotidianes, l'estranyament i la suspensió del plànol fix sobre l'espai. Aquest exercici de juxtaposició té versions estrictament fotogràfiques en part de la sèrie que s'alternen amb caixes de llum. Respecte a la vida és breu, ella mateixa explicaria: “Aquest projecte continua amb el desenvolupament conceptual de les meves obres anteriors, amb la persona com a eix de reflexió sobre estereotips i rols socials, costums i comportaments, rutines sobre les quals trec lectures més profundes sobre l'estabilitat i el benestar de l'individu”.

En aquesta aproximació pseudocostumbrista als entorns de treball Menchina Ayuso no exclou el disseny instalatiu i espacial que sempre ha caracteritzat la seva obra. El projecte, per tant, incorpora una via d'expansió en la construcció d'espais dins del context expositiu. Encara que parteix d'aquests entorns no han estat desenvolupats encara confirmen la continuïtat i la coherència d'una poètica que aquesta artista destil·la des de fa una dècada fugint de les urgències del règim productiu del circuit artístic contemporani.