Valeriano López (Huéscar, Granada, 1963) comença la seva activitat artística en els primers anys vuitanta a Barcelona, on entra en contacte amb la nova expressió tèxtil. Torna a Granada per titular-se en teixits artístics per l'Escola d'Arts i Oficis, i en 1988 abandona irrevocablement els fils amb la instal·lació Se acabó el tejemaneje.

En 1987-1988 estudia teatre-dansa amb Pina Bausch i continua la seva formació com a director d'escena i escenògraf en diferents escoles. Ha dirigit entre altres projectes La última cinta de Krapp (de Samuel Beckett) o Severa vigilancia (de Jean Genet).

En la Facultat de Belles arts de Granada, en 1990, renúncia a la seva identitat personal i funda amb sis companys un col·lectiu innominat que qüestiona l'autoria i reivindica les identitats canviants i ocultes de la societat contemporània.

A Cuba, entre 1994 i 1996, estudia a l'Escola Internacional de Cinema i Televisió de Sant Antonio de los Baños. Allí viu la crisi dels balseros, i al Marroc, on resideix llargues temporades, es compromet amb el fenomen de la immigració clandestina. Aquestes experiències les condensa en el seu primer projecte cinematogràfic, Estrecho adventure (1996), on queden plantejats alguns dels temes dels seus següents treballs: globalització, identitats i fronteres.

Com a dissenyador gràfic ha realitzat importants campanyes de sensibilització social, i el seu activisme artístic ho ha portat a infiltrar-se en altres campanyes institucionals de forta càrrega política amb la intenció de sabotejar-les.

La seva radicalitat poètica i l'ombra de l'anonimat que arrossega des de la seva experiència amb el col·lectiu ho converteixen en un artista esmunyedís i difícil de catalogar. Fins ara s'ha mantingut fora del mercat, sent la seva professió l'ensenyament. No obstant això, el seu treball com a docent no només li permet menjar, sobretot li dóna la possibilitat de desenvolupar el seu activisme en l'àmbit acadèmic i mantenir viva la seva revolució particular, que consisteix a lliurar una pedra als seus alumnes i endinsar-se amb ells en les metàfores.