Hamacaonline

Catàleg

Notícies

GRAN PANTALLA: ECOGRAFIES D'ALLÒ POLÍTIC

2 de desembre de 2013

 

Aquest proper dimecres 4 de desembre a les 20.20h us esperem amb la proposta de Fito Rodríguez per al cicle El Vídeo a la Gran Pantalla als Cinemes Maldà de Barcelona:

Ecografíes del polític.
Arturo / fito Rodríguez Bornaetxea

Preguntar-se per les formes d'allò polític en el video realitzat a l'Estat espanyol és una operació d'alt risc. Un dels principals perills passa per forçar una continuïtat entre el cinema militant (i independent i/o marginal) que té lloc durant els anys setanta i les primeres propostes videogràfiques dels anys vuitanta.

Concretar un subjecte col·lectiu en l'autoria o assenyalar un conjunt de treballs és una altra arriscada iniciativa doncs els autors fluctuen, la seva procedència i les seves vinculacions són dispars i el context en el qual té lloc les seves aportacions resulta ser un escenari de sacsejades sociopolítiques a les quals no escapa la producció cultural. De manera que bé podríem prendre prestat a la medicina el mètode ecogràfic per explorar un cos (l'audiovisual) en el qual les formes, però especialment els buits ens retornen la imatge d'aquest interior (polític).

Així, en el cos del video independent es van dur a terme des dels seus inicis una sèrie de pràctiques col·lectives que bé pel fet de saber-se fos del sistema de l'art o bé per la necessitat de confrontació tècnica i discursiva amb la realitat intrínseca al mitjà, van conformar una sort de xarxa espontània, instintiva i autorreflexiva. Un teixit orgànic que va funcionar políticament abans fins i tot que la idea de xarxa il·luminés totes les relacions artístiques a partir dels anys noranta.

Caldria preguntar-se així mateix si l'endèmica transversalitat de les pràctiques videogràfiques, l'explotació exhaustiva de la seva capacitat per travessar disciplines i estils, va acabar per desorientar el sentit polític de moltes produccions. Per aquest motiu es fa complicat trobar continuïtats i genealogies polítiques en el frondós panorama de la creació audiovisual. Aquesta transversalitat del "mitjà video" va poder acabar difuminant alguns moments, oblidant algunes obres i confonent algunes actituds. I així, el video va passar de ser una opció política en l'art a convertir-se en un enclavament destacat de la desideologització de la creació artística.

No obstant això, en aquest recorregut trobem fissures que connecten una vegada i una altra pulsió política i video: pràctiques feministes, dissidència cultural i crítica mediàtica, memòria històrica, insubmissió o ironia com a contrapunt a la banalitat de les polítiques culturals, constitueixen el seu camp d'expressió. Es tracta de formes que ens descobreixen obertures, es tracta de ressons i de buits que ens proporcionen un suggeridor àlbum d'ecografies, de ressonàncies polítiques en el cos mutant del video dels últims trenta anys.

Selecció de vídeos:
V-2, Eugeni Bonet
Bio Dop, J.Rabascall / B. Rossell
For/Against, Eugenia Balcells
E.A.E. Acción en el museo, Txomin Badiola (E.A.E.)
La familia del artista no le comprende, Juan Crego
Sin Vivienda, Agustín Parejo School
Minnesota 1943, Abu Ali
Contando con los Dedos de una Mano, Josu Rekalde
kill yr idols, Estíbaliz Sadaba
Canción de la Armonía y el Mundo, Marta de Gonzalo y Publio Pérez
Irational 10, Technologies To The People
Feliz Año Palästina, Valeriano López

Cines Maldà, C/ Pi 5 Barcelona
Entrada: 4€