Música de Nit. Programa de vídeo a La Capella

May 14, 2022 Barcelona. 

La Capella celebra La Nit dels Museus amb una sessió especial dedicada a les connexions entre les arts visuals i el context musical. D’una banda, la jornada s'inicia a les 19h amb una programació audiovisual de la distribuïdora de vídeo-art Hamaca. Es tracta d'una selecció de vídeos d'autoria artística on la música juga un paper destacat. A continuació, a les 21h, tindrà lloc l'actuació en directe de Balago, projecte de música experimental de David Crespo, electrònica ambient de forta influència cinematogràfica. El concert se centra en la presentació del seu darrer disc El altres (2020), editat pel segell barcelonès Foehn Records.

 

Música de nit
Un programa de vídeo comissariat per Hamaca i La Capella

Melodia, ritme i foscor. Música de nit evoca una sonoritat harmònica i nocturna, i ho fa des d’una narrativa visual –la del videoart, la del llenguatge audiovisual– que es deixa seduir i emportar per la capacitat hipnòtica de la música. D’una banda, hi trobem grates referències a gèneres musicals tan dispars com el pop, l’ambient, la cançó d’autor o el folklore; de l’altra, cada una de les peces incorpora un relat de forta autonomia conceptual, en què conviuen les tecnologies aplicades a la imatge i al so, la càrrega sentimental d’una estrofa, la posada en crisi de la cultura pop, la intensitat política d’una cançó o l’espiritualitat d’un so fora de context.

En definitiva, Música de nit és una selecció de vídeos de l’arxiu videogràfic d’Hamaca que posa en relació un desig comú: musicalitzar les imatges, i fer-ho de nit. 

Programa

  • One Wonders | Videografía (1986), 5 min
    Aquest ball d’objectes quotidians animats per ordinador és un dels primers treballs de computer graphics de l’Estat espanyol. La gravació, l’edició i la música es van crear per ordinador a partir d’un programa de software propi.

  • Synthesizers | Carles Congost (2002), 6 min
    Amb la forma d’un fals documental, aquest vídeo analitza la figura dels productors musicals i el seu paper en el desenvolupament de l’univers musical post-rock i pop. L’ús de sintetitzadors, així com la cerca d’un fort impacte visual, van marcar la majoria de bandes de l’època.

  • Oramics: Atlantis Anew | Aura Satz (2011), 7 min
    Concebuda com un homenatge a Daphne Oram, pionera de la música electrònica britànica, la pel·lícula presenta la seva única invenció, la màquina Oramics. Ressuscita breument aquesta fantasia tecnològica obsoleta, i permet visualitzar el material sonor dibuixat, reinterpretant-lo i traduint-lo en noves seqüències fílmiques.

  • Totes estimades | Francesca Llopis (2005), 3 min
    Francesca Llopis s’endinsa en l’univers del cantautor Jaume Sisa amb aquest videoclip. La posada en escena és potent i agosarada, s’inspira en el pop art i en el collage.

  • Toma-vistas | Eugeni Bonet (1978), 4 min
    Recreació del gran dilema vacacional en emplaçar en díptic dues seqüències en pla fix de sengles paisatges en súper-8: a l’esquerra, la platja; a la dreta, el camp. Un homenatge al cinema amateur des de la rigorositat i l’atzar controlat del cinema estructural.

  • El amor es tu destino | Toni Serra (2010), 10 min
    Rere les imatges d’un erm pedregós i un nen, comença l’actuació televisada del músic egipci Abdel Halim Hafez, que interpreta “La lectora de tasses”, del poeta Nizar Qabbani. Toni Serra s’apropia d’aquesta repetició compulsiva de les estrofes com si fos un mantra redemptor de l’entusiasme, una lectura de l’amor i el destí que desitgen bonaventura a la vida del nen filmat.

  • Baila la contrarreforma | Marta de Gonzalo i Publio Pérez Prieto (2012), 7 min
    El futur ja és aquí, el de la restauració dissenyada per a la desigualtat com a norma i tot horitzó possible. Una cançoneta folk que remou els humors, utilitzant la burla i la ironia. Potser ara podem anar a parlar amb altres, alguns joves, sobre el fet que això no és tot el que podem aspirar a viure.

  • Pieza musical | Javier Codesal (2002), 8 min
    Assaig de la Banda de Cornetas y Tambores Nuestra Señora de la Fuensanta. En plena nit, un grup de nois interpreta una música lenta i trista, tradicional i carregada de religiositat.