SENYALS DE REPRESENTACIÓ


Programa de videocreació - WHITE FRAME / HAMACA

Comissariat White Frame: Chantal Molleur / Comissaritat Hamaca: Albert Alcoz
Amb la presència d'Albert Alcoz

Lo Pati
11 de noviembre, 19:00 a 21:00 h
Carrer Gran Capità, 38, 43870 Amposta (Tarragona)
Entrada lliure / aforament limitat

La plataforma artística White Frame i la distribuidora de videocreació Hamaca uneixen forces en un projecte conjunt de comissariat que, mitjançant una representació selecta de treballs videogràfics actuals, proposa una aproximació al vídeo d'artistes suïssos i espanyols. Aquestes dues associacions establertes a Basel i a Barcelona, de la mà dels comissaris Chantal Molleur i Albert Alcoz, ofereixen un programa dividit en dues parts on les obres de videocreadors helvétics dialoguen subtilment amb les peces dels realitzadors nacionals. Aquesta mostra variada de manifestaciones audiovisuals no només corrobora l'ampli camp d'actuació dels videocreadors i videocreadores seleccionats, sino que també transmet la dimensió crítica que la tria d'obres posa en circulació. Les inquietuds ideològiques són el primer pla d'uns vídeos que transmeten problemàtiques contemporànies suggerint alternatives mitjançant vies d'escapament il·lusòries. Ho fan a través d'un l'anàlisi rigurós de les possibilitats que ofereixen les eines del vídeo digital. És per aquesta raó que el conjunt d'instàncies videogràfiques queda englobat sota un enunciat -Senyals de representació- que evoca tant el métode tecnológic que hi ha darrera la formació de sons i imatges en moviment com les figures que descriuren i les formes que precisen.

El primer bloc de la projecció -protagonitzat per les mirades i les oïdes dels creadors suïssos- estableix una sèrie de perspectives híbrides que representa les tensions presents entre l'ésser humà i tot allò que l'envolta. L'impacte de la tecnologia digital en la quotidianitat de les persones, i la ruptura de la senyal emesa en forma de codi binari, es fa palès tant a OS Love (2016) de Luc Gut com a Frecuency (2008) d'Esther Hunziker. La pulcritud simulada per la màgia visual del primer contrasta amb la cruesa en la definició de l'apropiación analògica del segon. Són treballs que remeten al mitjà del vídeo col·locant en primer terme la interactuació que s'esdevé entre la pantalla i l'usuari. La senzillesa expositiva de Judit Albert a Mare Mosso (2016) amaga una reflexió sobre el paisatge marítim que, en incloure la identitat de la intervenció humana durant la captura de les imatges, transforma l'espai representat en una dimensió onírica carregada de lirisme. El to literari i el paisatgisme també són presents a Paradies (2016) de Max Phillip Schmid, un assaig versàtil que qüestiona, amb una veu en off poètica, el context de la naturalesa com a lloc apte pel descans contemplatiu. A Ersatz (2012) Elodie Pong presenta la discussió d'una parella que, inmersa en un creuement absurd de paraules sobre la feblesa de la noció d'identitat, acaba establint un raonament filosòfic no exempt d'humor. True, false or slightly better (2015) del collectif_fact cuestiona allò establert oscil·lant entre el registre neutral del documental i la posada en escena de la ficció. El joc de moviments desplegat per uns operadors concentrats en un simulacre d'accions fa dubtar sobre la validesa i la funcionalitat de les mateixes actuacions. Yves Netzhammer, per la seva part, fa ús de l'animació per ordinador a Tage ohne Stunden (2015), una peça inicialment exhibida com a videoinstal·lació que estableix lligams entre la tecnologia, el medi ambient i el cos humà des d'una òptica enigmàtica i tèrbola.

El segon bloc del programa -d'obres fetes exclusivament per artistes espanyols- planteja un recorregut eclèctic per les pràctiques videoartístiques recents mentre insinua la rellevància del reciclatge fílmic i els trencament de les convencions narratives. Amb Iowneom Streets (2014) Lucía Moreno reutilitza representacions multimèdia prototípiques d'internet i animacions de ficció nordamericana per experimentar un viatge inquietant fet d'errors gráfics. Eli Cortiñas també descontextualitza filmacions de llargmetratges narratius per desmuntar les seves lectures. A Dial M for Mother (2009) entrecreua una trucada personal amb les imatges de tres films de Gena Rowlands per establir una suposada comunicació telefónica amb la seva progenitora. Florencia Aliberti recicla gravacions amb webcam d'usuaris pujades a YouTube per evidenciar el dubtes existencials i les crisis identitàries de tots els que interactuen online amb el món exterior. Tant a Am I? (2012) com a Coming Out (2015) proposa diferents lectures del què suposa dirigir-se, des d'un àmbit privat, a una esfera pública mundial com és la d'Internet. Ahold of Get the Things To (2014) de Daniel Jacoby és una narració performática on tot allò dit pels diferents intèrprets no coincideix amb els fets visualitzats. El ritme d'unes seqüències delimitades pel procés de filmació estableix una dialéctica complexa i confusa que té un rocòdrom com a principal localització. L'absència de localització, o la completa neutralitat de la mateixa és un dels punts cabdals de A Specific Representation (2016) de Mireia Saladrigues. La simulació dels gestos característics de visitants, en un context suposadament artístic, es converteix en un estudi sobre l'intercanvi de paper respecte l'objecte de contemplació. Amb aquesta última reflexió sobre la dualitat del paper de l'espectador sobre la representació es tanca un programa heterogeni de treballs en vídeo que transmeten modes enginyosos de capturar i muntar l'esdevenir dels sons i les imatges.

Senyals de representació #01: White Frame 47 min. aprox.

OS Love (2016) Luc Gut. 6 min.
Frecuency (2008) Esther Hunziker. 3 min.
Mare Mosso (2016) Judit Albert. 4 min.
Paradies (2016) Max Phillip Schmid. 15 min.
Ersatz (2012) Elodie Pong. 4 min.
True, false or slightly better (2015) collectif_fact.
Tage ohne Stunden (2015) Yves Netzhammer. 8 min.

Senyals de representació #02: HAMACA

46 min. aprox.

Iowneom Streets (2014) Lucía Moreno. 3 min.
A Dial M for Mother (2009) Eli Cortiñas. 11 min.
Am I? (2012) Florencia Aliberti. 3 min.
Coming Out (2015) Florencia Aliberti. 4 min.
Ahold of Get the Things To (2014) Daniel Jacoby. 17 min.
A Specific Representation (2014) Mireia Saladrigues. 8 min.