Per sort vaig poder agafar l'últim metro, estava cansat i no em venia de gust esperar a la parada d'autobús. La reunió de la tarda s'havia allargat molt, el projecte s'havia tancat satisfactòriament però havia costat lo seu convèncer-los que els terminis de lliurament que proposaven eren en el millor dels casos impossibles. Tanquem l'acord amb una copa ràpida, ells havien d'anar a agafar el seu avió.

La casa estava buida i l'escalfador seguia sense funcionar bé, tenia ganes de dutxar-me però la idea d'enfrontar-me a l'aigua freda m'horroritzava així que opti per picar alguna cosa i portar-me una cervesa al sofà. Estava fresca, era un merescut premi a un dia llarg i pesat. Vaig posar un periòdic vell en la taula perquè les gotes de condensació que es formaven al voltant de la llauna no deixessin una marca en la tauleta, segurament era ja tarda, ja que l'anella olímpica s'havia dibuixat allí després de molts descuits. Tement quedar-me dormit vaig deixar el despertador posat per al matí i la funció de *sleep en la televisió, no volia obligar a *Morfeo a ballar al ritme dels *info-comercials. Les meves pestanyes van començar la seva angoixant lluita contra la força de la gravetat i les llums i resplendors que projectava la pantalla van dibuixar un bosc d'ombres *vacilantes i racons somrients al meu al voltant. Em vaig dormir intentant ordenar la meva agenda per l'endemà, recordant-me d'anar al gimnàs al matí, canviar l'envàs de gel de la borsa per un nou, imprimir l'adreça de la primera visita del matí…

Hi ha moments en els quals el somni s'infecta del que està passant al teu al voltant, incorpora els sons de l'habitació i els transforma en pilars del teu deliri nocturn, tradueix el despertador en un cotxe de policia que va al teu aguaito i converteix les teves ganes de pixar en una riuada monumental que amenaça amb portar-se tot per davant. La cervesa sens dubte havia arribat a la meva bufeta que oprimida demanava permís per obrir els murs de contenció que mantenen estable el cabal i desfer-se de tan pesada càrrega. En el meu interior es va deslligar una lluita entre el meu somni i les meves ganes de pixar que va deure durar diversos minuts, però que va acabar amb una aclaparadora victòria del meu aparell urinari, els meus ulls es van obrir per veure amb sorpresa que la televisió es trobava també somiant.

Com si es tractés d'una purga, d'una neteja ritual, la televisió estava expulsant totes aquelles imatges que de forma tan passiva havia acceptat emetre durant el dia. En aquest ènema d'imatges lluitadors americans es veien bandejats de la seva llar catòdica al costat de presentadors de *talk xous, anuncis de sabatilles eren vomitats al costat de perdedors de *reality xous, pits de silicona expatriats de les seves rosses tenyides queien als peus del meu televisor al costat de pilotes de *futbol plens de fang. Jo m'estava pixant i el meu televisor estava dormint. Durant llargs minuts tot semblava en repòs, la pantalla no emetia imatge alguna para de forma fortuïta rotar tres anuncis d'actuacions *recombinados i distorsionats. De cop tot es parava i després d'uns lleugers *glitches el televisor semblava recobrar la seva calma.

No podia contenir les meves ganes d'orinar i esbalaït pel que estava veient vaig optar per pixar en una ampolla d'aigua *semi buida que m'havia deixat sota el sofà. Alleujant-me de tal manera vaig començar a escoltar al meu televisor discutint amb la informació que de forma tan fidel havia emès durant el dia. Les notícies de diversos canals es barrejaven elaborant enginyosos plànol-contra-plànols, demostrant-me que no es creia la informació que s'hi havia vista obligada a retransmetre. Els documentals d'animals eren construccions i els seus artificis es van veure exposats, el maquillatge del forçut de circ va començar a fondre's a la mateixa rapidesa amb la qual es van desdibuixar els seus pectorals, els *contertulios de la tarda van començar a admetre que realment no sabien molt bé que estaven parlant i que la majoria de vegades, les seves frases més enginyoses les hi bufaven des d'a dalt. Tot *parecia quadrar. No podria precisar quant temps va durar la purga, ni quantes caps van rodar enfront dels meus ulls, però des d'aquell mateix moment es que jo era un addicte a un nou espectacle que per res em podia perdre: MALSON TV.