Dec. 30, 2019
A càrrec de Belén Soto i Anna Berbel
El sexe i la sexualitat estan presents en les diferents etapes del cicle vital. L'adolescència és una etapa clau en la cerca activa i la construcció de l'imaginari sexual, i en molts casos també d'experimentació. Malgrat viure en un context social fortament sexualitzat, continua existint, de manera latent, el tabú de parlar obertament sobre sexe i/o sexualitats. Així doncs, parlar sobre segons quines qüestions relacionades amb la sexualitat, no és còmode ni habitual, especialment per a les noies.
Aquest tabú conviu, de manera paradoxal, amb la pressió social per l'experimentació i amb el mandat social de la pèrdua de la virginitat durant l'etapa adolescent. Totes aquelles persones que no compleixen els mandats socials associats a la sexualitat, reben de manera més o menys explícita un càstig social, el qual condiciona la construcció de la seva identitat i el lloc que ocupa en el grup i en el món (per exemple, ser assenyaldxs com a putes, estretes, desgraciats o mariques). La narrativa normativa sobre la sexualitat està diferenciada per gèneres, associant el permís i la potència a la masculinitat, i el perill i el risc a la feminitat (SIDA STUDI, 2018).
Aquestes normes i pressions socials, al seu torn, cohabiten amb una manca d'educació sexual. Una educació sexual que, quan està present en els espais d'educació formal, està basada en una salut sexual centrada en la prevenció i els riscos: una perspectiva biologicista i reproductiva, sexista, coitocentrista i heteronormativa. Al seu torn, tractada des d'una mirada d'adult, en la qual les pors i la prevenció d'embarassos no desitjats i/o de ITS, estan en el centre, i el plaer queda en segon pla, si és que se li dóna espai. Per això, moltes de les realitats adolescents en relació a la sexualitat, estan subjectes a una experimentació basada en experiències de l'entorn pròxim que es connecten amb pors, topades, sorpreses i frustracions.
I és des d'aquest context, des d'on el porno s'ha convertit en una de les eines més destacades i explícites per a la pedagogia de la sexualitat. Sent la pornografia mainstream, online i gratuïta una representació del sexe produïda des d'una potent indústria a la recerca de beneficis econòmics, les lògiques mitjançant les quals es produeix i es difon aquest porno es deu més als clics i als potencials pagaments que a una consciència pedagògica.
A Espanya, lxs usuarixs d'internet comencen a rebre –de manera relativament accidental– publicitat pornogràfica des dels 8 anys. L'edat mitjana d'inici al consum de pornografia se situa en els 14 per a nois, 15 per a txiques i 16 per a noies. Als 16, tres de cada quatre adolescents reconeixen consumir-la habitualment. D'altra banda, i de manera intergeneracional, un 30% dels homes reconeixen tenir algun tipus d'addicció a ella (Nueva pornografía y cambios en las relaciones interpersonales, 2019). Lxs usuarixs de porno gratuït són, en la seva majoria, homes de 25 i 35 anys (Resumn anual Pornhub, 2019) que busquen vídeos vinculats a les seves fantasies, moltes vegades vinculades a una recreació de les primeres vegades i sempre travessades pel context sociocultural des del qual desitgen (rols de gènere, jerarquies, tipus de cossos, tipus de pràctiques…).
Es produeix així una dissociació: d'una banda trobem les pràctiques sexuals viscudes/vivibles entre cossos humans, i d'altra banda la representació que d'elles fa la pornografia. No obstant això, aquests dos àmbits no es desenvolupen de manera aïllada, sinó que, i a causa de la potència pedagògica del porno, s'alimenten mútuament: lxs mateixxs adolescents reconeixen que repliquen les pràctiques de risc que visualitzen en el porno (Nueva pornografía y cambios en las relaciones interpersonales, 2019). Si la pornografia és l'eina més destacada i explícita per a l'aprendre la sexualitat, és el lloc on busquem referències, respostes a les nostres preguntes i coneixement del procedir, les nostres relacions sexuals estaran guiades pel que en ella trobem. Què ens ensenya la pornografia? De quina manera podem generar, llavors, una relació més conscient i que comprengui la ficció del porno? Com podem desenvolupar una anàlisi crítica i responsable, que ens sigui útil per a posicionar-nos davant el porno o els tipus de porno que trobem disponibles? Què passa amb el sexting, quan ens exposem i distribuïm imatges dels nostres cossos per xarxes o xats? Quines altres eines tenim disponibles per a aprendre sobre sexualitat en un ambient privat i segur?
Lxs adolescents van començar a veure porno fa temps, ho segueixen i ho continuaran veient. Aquest recurs proposa partir de la construcció de perspectives crítiques entorn del porno per a obrir i abordar un tema més ampli: com aprenem la sexualitat i com podem trobar i generar altres eines d'aprenentatge?
Proposta
Prenent com a punt de partida aquest context, proposem una aproximació a la sexualitat en plural (pràctiques sexuals, desitjos, plaers, intimitat, erotisme, afectivitat, cossos, rols de gènere…). Una proposta des d'un enfocament integral, feminista i des d'una perspectiva de la diversitat afectiva-sexual i de cossos, que posi en el centre els drets sexuals (Declaración de derechos sexuales y reproductivos, 2014). Trobem important «entendre el rol de la pornografia en la construcció de la sexualitat, les representacions sexistes, racistes i LGTBIfòbiques que encara mostra [...] No sols per ubiqüitat digital del sexe, que fa que ens el trobem ja des de molt petites, sinó també perquè la pornografia constitueix la principal font d'educació sexual per a moltes criatures i joves» (Roquetas, 2019: 113).
Entenent l'educació sexual com un procés que hauria d'estar present al llarg de tot el cicle vital, aquest recurs pedagògic ha d'entendre's com una eina d'acompanyament crític a les vivències al voltant de la sexualitats en l'etapa de l'adolescència.
Imatges de referència
Dinàmica inicial per a aproximar-nos a la temàtica a partir de posar el cos, les experiències i el coneixement dels i les participants en el centre, usant la tècnica del teatre imatge d'Augusto Boal (1980). Es tracta d'una eina d'intervenció dramàtica, dins del marc del teatre de les Oprimides, basada en el llenguatge del cos que mitjançant iconografies realitzades a través de les postures corporals adoptades pels i les participants, tracta d'analitzar un estat concret d'un conflicte personal o col·lectiu provocat per una situació real d'opressió, por o exclusió, amb la finalitat de buscar col·lectivament alternatives reals de solució per a portar-les a la pràctica.
Per a activar-ho a l'aula, el grup es divideix en grups petits, i a cadascun se li dóna una paraula o un concepte el qual hauran de representar mitjançant una escultura col·lectiva. A tots els grups, sense que ho sàpiguen entre ells, se'ls assigna el concepte del porno. Cada grup mostrarà la seva escultura i s'obrirà un espai de lectura de les escultures i de reflexió sobre les mateixes amb la resta de la classe.
Algunes de les preguntes que es poden llançar al grup:
Visionats
Big mouth descubre el porno
Fracció d'un capítol de la sèrie d'animació Big Mouth en la qual un dels seus protagonistes descobreix el que és el porno i comença una relació de dependència cap a ell. Aquest vídeo indaga en els efectes que la pornografia pot tenir en la manera en què ens relacionem amb altres persones o entenem i vivim la nostra sexualitat.
Porno vegetal - Lucía Egaña
A través d'imatges del que simula una masturbació a peces de fruita podrides, el vídeo planteja qüestions sobre la possibilitat de la pornografia i l'erotisme de desbordar els cossos humans, sobre la diversitat d'emocions que les imatges definides com a pornogràfiques poden generar-nos, sobre els cànons de bellesa o excitabilitat que trobem generalment presents entorn de la idea de pornografia.
Pieza para orgía y fábrica - Diego del Pozo Bariuso
Diverses escenes d'animació presenten les reflexions d'adultes entorn de les seves relacions eròtiques i sexuals o la instrumentalització que el mercat fa de la sensualitat per a descriure productes. Al llarg de la peça, persones diverses plantegen unes inseguretats, desitjos, frustracions, crítiques o aprenentatges que desborden el que podem trobar en el porno.
L'última verge - Bàrbara Farré (Filmin)
El curt compte la història d'un grup d'amigues adolescents durant la pèrdua de virginitat d'una d'elles. De la peça sorgeixen directament inquietuds com la de la comunicació entre amigues, la manera en què diferents expressions de gènere s'aproximen a descobrir la sexualitat, el porno com a recurs d'aprenentatge, pressions socials…
Conversa - debat
A partir d'aquí proposem un acostament a la indagació i qüestionament dels següents temes:
Conceptes
Expressió de gènere
L'expressió de gènere és la forma en què manifestem el nostre gènere mitjançant el nostre comportament i la nostra aparença. L'expressió de gènere pot ser masculina, femenina, ambigua, canviant, poc perceptible, cridanera, confusa, indefinida... Per a moltes persones, la seva expressió de gènere s'ajusta a les idees que la societat considera apropiades per al gènere, orientació sexual i genitalitat que se li imposa, mentre que per a unes altres no.
Mainstream
En general, s'entén el porno mainstream com el porno produït i distribuït per grans empreses, que aconsegueix un alt nivell de visites i clics, on estan presents cossos, rols de gènere i pràctiques normatives i absents totes les altres (cossos que difereixen del cànon de bellesa o sensualitat, relacions no sols heterosexuals, on la dona no és objectualitzada o no sols la dona és objectualitzada, on l'objectiu i fi no és només l'ejaculació del penis a través de la penetració...). També té a veure amb unes condicions laborals d'equip d'enregistrament i actuació precàries i amb un cànon normatiu de muntatge i estètica audiovisual.
Pornografia com a representació de la sexualitat
La pornografia és una recreació explícita de la sexualitat. Per a filmar l'activitat sexual i obtenir un resultat aparentment realista alhora que atractiu, tot un equip de professionals de la pornografia distribueixen els seus cossos, càmeres, equips de so, il·luminació i altres recursos en un escenari. A través de diverses preses i angles de càmera contínuament interrompudes per ordres de direcció, els cossos entrenats de les persones que apareixeran en el resultat final representen una coreografia en la qual el plaer sexual no sol tenir especial importància –sovint, està absent.
Pornografia com a ficció
Entenem la ficció del porno des del seu caràcter de representació, però no com la narració d'històries aïllades de la realitat. La ficció del porno projecta imaginaris i possibilita que es converteixin en reals. És a dir, encara que el que veiem en els vídeos pornogràfics sigui fake, el porno es presenta com una eina on trobar guies, idees o versions simplificades de la realitat que podem posar en pràctica en la nostra vida. En aquest caràcter fictici del porno resideix també el seu caràcter pedagògic, i subratllar aquest aspecte és fonamental per a entendre que la realitat no es limita –ni necessàriament s'assembla– al que aquest representa.
Porno com a símptoma d'altres problemes estructurals
Assumint el caràcter pedagògic de la pornografia, coneixem també que els sistemes mitjançant els quals la indústria pornogràfica selecciona el tipus de continguts que produeix té a veure amb les seves eines de mesurament del que la gent que veu porno prefereix. D'aquesta manera, allò que el porno mainstream ofereix es basa en el que els seus usuaris trien i els problemes que detectem al porno retraten altres problemes que no neixen de si mateix si no de les estructures socials en les quals s'insereix. Per a trencar el bucle –de porno que fa pedagogia per a triar porno que fa pedagogia per a triar porno que fa pedagogia…– algunes productores de dins i fora de la indústria han decidit començar a construir el porno a través dels seus propis posicionaments, aprofitant el poder performatiu de la imatge per a canviar la realitat. Neixen així categories com el porno feminista, el porno ètic, el posporno...
Indústria pornogràfica
Encara que tenim referents pornogràfics molt antics, en general entenem com a pornografia les representacions explícites de la sexualitat a través de certes tecnologies de la imatge (principalment, vídeo i fotografia). Quan aquestes tecnologies comencen a «massificar-se, emergeix una indústria àvida d'obtenir beneficis a través de l'ampliació de l'univers espectador, que inverteix en la producció en sèrie i en la distribució massiva de pel·lícules. D'aquesta manera, les produccions pornogràfiques s'adapten i incorporen al flux capitalista-industrial a gran escala» (Atrincheradas en la carne, 2017). Quan arriba la massificació d'internet, la indústria pornogràfica posseeix tal nivell d'ingressos que es converteix en punta de llança del mercat en internet invertint a desenvolupar grans avanços com el streaming, el pagament online amb targeta… Això és possible gràcies el fàcil que resulta adaptar-se a totes les plataformes i al seu diàleg continu amb els seus usuaris.
Sexting
Es coneix popularment el sexting com la pràctica d'enviar fotos, vídeos o missatges de contingut sexual i eròtic personal a través de dispositius tecnològics, ja sigui utilitzant aplicacions de missatgeria instantània, xarxes socials, correu electrònic o una altra eina de comunicació. La paraula sexting és un acrònim en anglès format per 'sex' (sexe) i 'texting' (escriure missatges).
Pràctiques de risc
Aquest concepte sol trobar-se, majoritàriament en informes i articles, associat a la transmissió de ITS i als embarassos no desitjats, i no tant a altres danys que estan molt presents quan ens relacionem sexual i/o afectivament –per exemple, les agressions sexuals. No és un tema central en aquest recurs pedagògic perquè, com s'ha esmentat anteriorment, l'educació sexual predominant està focalitzada en aquest aspecte. Així i tot, ens sembla imprescindible que entenguem i fem un esforç per aproximar-nos a la salut sexual des d'una mirada àmplia i crítica, que tingui en compte la diversitat de realitats i que no estigmatitzi –com s'ha fet històricament– a certes pràctiques o identitats com, per exemple, la comunitat gai, les persones seropositives o les persones considerades socialment promíscues.
Pràctiques
Proposta 1: Arxiu de sabers sexuals
El grup realitzarà de manera col·lectiva i autogestionada un arxiu de sabers sexuals online (blog). L'objectiu del repositori és reunir recursos i materials més enllà del porno, a través dels que troben aprenentatges significatius en relació a sexualitat i adolescència. Partint de l'exemple dels materials per a la visualització que proposa aquest recurs, podran reunir-se vídeos de plataformes digitals, llibres, articles, pel·lícules, cançons, campanyes de sensibilització, etc.
Poden utilitzar-se plataformes gratuïtes i senzilles com a Blogger, WordPress o Wix, en funció dels coneixements o preferències del grup i el seu acompanyant. També podran decidir si els continguts quedaran tancats al públic (a través d'una clau d'accés a la navegació) o no.
Pot ser entès com un espai de seguretat i complicitats, en el qual es puguin bolcar preguntes, pors i inseguretats, i aquestes puguin posar-se en diàleg amb els recursos que entre tot el grup s'aportin.
Per a ordenar l'arxiu a l'estil Hamaca, el grup dissenyarà una llista de categories o conceptes amb els quals etiquetaran cada contingut o entrada al blog. D'aquesta manera, qualsevol que entri a l'arxiu podrà introduir un terme en el cercador (per exemple «virginitat») i apareixeran els continguts relacionats. La llista de categories també podrà aparèixer en la barra lateral del blog per a recórrer-les lliurement.
Materials necessaris:
· Accés a internet
· Ordenadors
Proposta 2 : Documental de crítiques pornogràfiques
El grup produirà un documental a través d'entrevistes en el qual desenvoluparà les seves idees entorn del porno i la sexualitat. L'objectiu és aterrar les discussions desenvolupades per a aplicar-les al desenvolupament d'una peça audiovisual documental que serveixi com a eina d'aprenentatge a altres grups. Partint d'exemples com les entrevistes que la Psicowoman realitza para Píkara o la sèrie Oh my goig! (poden consultar-se en Altres materials), el grup i les persones seleccionades del seu entorn serà protagonista en càmera donant respostes a les preguntes de qui entrevista.
El grup haurà de decidir, primer, quines preguntes troba rellevants per a filar la peça documental. Una vegada seleccionat el guió de l'entrevista, el grup es dividirà en grups més petits que intercanviïn els rols d'entrevistadorx, càmera i entrevistadx. Per a gravar, serà suficient amb utilitzar les càmeres dels telèfons mòbils (preferentment en horitzontal). És important per a la compressió del treball que es gravi en condicions que evitin el soroll i la distorsió de les veus. Finalment, el grup haurà de reunir els materials gravats i consensuar un muntatge final.
Material necessari:
· Telèfons mòbils amb vídeo càmera
· Subjectes als quals entrevistar
· Ordinador o aplicació per a edició de vídeo i àudio
Altres materials
+ La edad de acceso a la pornografía en España se adelanta a los ocho años y se generaliza a los 14, per RTVE. Notícia que resumeix l'estudi Nueva pornografía y cambios en las relaciones interpersonales, publicat en 2019.
+ SIDA STUDI. Plataforma de recursos d'aquesta associació, que treballa per a promoure una sexualitat plaenColaborant, saludable i lliure de violències sexistes.
+ Karicies. Blog d'educació afectiva i sexual elaborat per l'alumnat d'IES Isabel de Villena i coordinat per la professora Rosa Sanchís.
+ The porn conversation. Plataforma amb recursos pensats perquè persones adultes puguin acompanyar de manera crítica alxs joves en la seva aproximació a la sexualitat i a la pornografia.
+ La psicowoman. Vídeo sobre la pornografia d'Isa Duque, psicòloga i sexòloga activista que treballa amb adolescents en relació a sexualitat i gènere.
+ Porno educativo. Pàgina de projecte pornogràfic educatiu, on a través de vídeos explícits i revisats per un equip de psicologia i sexologia es desenvolupen diferents lliçons entorn de la sexualitat.
+ S.E.X webserie. Webserie que neix com a eina de difusió i consulta en l'àmbit de la sexualitat destinada a adolescents.
+ Kit del placer. Blog desenvolupat per SIDA STUDI. Cada entrada presenta la resposta a preguntes formulades repetidament per adolescents en els tallers de sexualitat que imparteixen.
+ Oh my goig! Sèrie feta per joves per a joves, centrat en les realitats delxs mateixxs, i pensada per a crear referents positius a través de la ficció.
+ La Lore. Portal interactiu sobre sexualitat, relacions i gènere. Ofereix diversos canals de pregunta-resposta per a consultoria i diferents continguts i recursos d'aproximació feminista.
+ La Clara. Portal de recursos entorn del consum de drogues en l'adolescència, amb un apartat específic per a l'ús de drogues en el sexe.
+ SEXus. Portal d'informació i assessorament sobre sexualitats.
Col·laboren