El guió i la posada en escena de No yo són una reminiscència llunyana de l'obra de teatre del mateix títol de 1972 de Samuel Beckett. Aquest vídeo és un monòleg interpretat pels llavis aïllats de Ikram Bouloum on la veu descriu una seqüència de sis escenes: una adolescent intenta eliminar una taca de la seva roba, una actriu se sotmet al dictat d'un director de teatre, un nen té la veu més aguda del desitjable, un presentador de radi perd la veu, la llengua d'un acadèmic s'infla inexplicablement i una becària és avergonyida públicament pel seu cap. La veu, així, s'explora com a fenomen físic, amb la parla i amb el discurs. La seva autora, Lúa Coderch, combina les pràctiques narratives i les pràctiques objectuals en vídeos, performances i instal·lacions que configura com a dispositius de recerca.

El vídeo vindrà acompanyat d'una intervenció de blanca arias, comissària del cicle, qui posarà en relació la peça de Lúa Coderch amb altres imatges ressonants. Juntes, intentarem pensar sobre la dissonància, la polifonia o l'afonia com a formes de resistència subtils. Què sona i què calla entre el silenci i el crit? Quins usos indisciplinats podem donar-li a una llengua, una gola, uns llavis?

Lloc: Santa Mònica, Espai Bar (Barcelona)
Data i horari: 12 de maig, 19:00 h
Preu gratuït, entrada lliure fins a completar aforament.

corazón que late es part del programa nunca había querido ser carne hasta que me conoció.

Aquesta sessió forma part del programa anual Dimarts de vídeo del Santa Mònica.