«Nunca había querido ser carne me dijo / hasta que me conoció» escriu Gloria Anzaldúa en un dels poemes de Borderlands / La Frontera, com tractant de posar paraules al que ens fa el contacte amb el que ens és propi i desconegut alhora: estimular el nostre desig de ser a través de ser per a l'altri, el nostre anhel de ser cos per a moure'l amb i per un altre cos, per a poder tocar-lo, estrènyer-lo, fregar-lo, sentir-ho. El contacte fa que vulguem ser carn de la mateixa carn, literalment, res més que un tros de músculs i venes i artèries que dansen i respiren i s'oxiden juntes. Sense forma, sense finalitat, ajuntis en el més bàsic: la vida.

En aquest cicle de Dimarts de vídeo, la imatge de Anzaldúa convoca cinc sessions a través de les quals un cos s'anirà desplegant. Posant el focus en diversos òrgans, un pulmó que respira, un cor que batega, un estómac que digereix, una boca que parla i una pell que toca ens convidaran a anar del cos a la imatge i de la imatge al cos per a dislocar els sentits i activar altres formes d'atenció: de l'ull a l'estómac, de la pel·lícula a la pell. Així, atendrem especialment les pràctiques audiovisuals que podríem pensar com a hàptiques –aquelles que acompanyen en forma de carícia el gir de la mirada patriarcal cap a l'apreciació tàctil de la pròpia materialitat fílmica– com a via per a recuperar el tacte en un sentit tant literal com figurat.

Potser així podem posar en pràctica una operació de solidaritat entre els òrgans –tal com ho posa Isabel de Naverán en pensar la síncope– que acabi traduint-se en una operació de solidaritat entre comunitats. Partint d'un gest mínim, es pren un desig de revolució on la diferència es desenvolupa sense pesar dins d'un mateix compàs.

En un moment de desesperança, de desafecció i de desentreno de la sensibilitat generalitzats, quines responsabilitats podem assignar-li a la imatge? Quines aliances floreixen des de l'audiovisual en resposta a la desconnexió o l'esterilització del corporal? Què ens compten el pulmó, el cor, l'estómac, la boca o la pell sobre la lluita antifeixista?