10 de març de 2026
Projecció de 5000 feminismos (Cecilia Barriga, 2010) i conversa de blanca arias amb alguni de lis arxiveris del Centre de Documentació de Ca la Dona.
nunca había querido ser carne hasta que me conoció
Dimarts de vídeo al Santa Mònica (Barcelona)

5000 feminismos (2010) recull el retrat de la força política i organitzativa del feminisme a partir de la trobada del 6 de desembre de 2009, que commemorava el 30 aniversari de les primeres Jornadas Feministas de Granada amb una manifestació pel centre de la ciutat. Prop de 5000 feministes es van reunir durant dues hores perquè una batucada, la confraria del "mismísimo coño", una performance del col·lectiu Medeak i desenes de pancartes sostingudes per milers de cossos encarnessin l'amplitud del subjecte feminista. Cecilia Barriga ha realitzat nombrosos documentals i reportatges de televisió, però també ha treballat en el terreny de la ficció. Des de l'inici de la seva carrera en 1982 ha documentat la situació de les dones en el món, el pensament i activisme feminista i la construcció d'identitats, individuals i col·lectives. També ha seguit de prop el procés de moviments ciutadans com el 15M a Espanya, “Occupy Wall Street” als EUA i les protestes d'estudiants a Xile.
El vídeo vindrà acompanyat d'una projecció de material audiovisual de l'arxiu de Ca la Dona i una conversa entre blanca arias i una altra de les arxiveris del Centre de Documentació de Ca la Dona. Pensant en la forma en la qual, durant les manifestacions, el carrer esdevé un cor que batega en col·lectiu, la sessió posarà en relació diversos materials documentals que registren els batecs de la lluita feminista en l'espai públic. Unidis per un mateix pols que deixa espai per a l'arrítmia, el dret a la veu pròpia que reclamen els feministes apareix al llarg de les dècades com una reivindicació de la polifonia i a la dissonància. Quin és, doncs, el cos capaç d'articular aquest cant? Com vetllar pel compàs anticipant la síncope?
El Centre de Documentació de Ca la Dona són l'arxiu i la biblioteca de Ca la Dona, un espai per a dones, lesbianes i persones trans i no binàries que batega amb el desig de cuidar, modelar i compartir les nostres genealogies. El centre, que compta actualment amb uns vuitanta fons documentals gràcies a la generositat feminista de nombroses donants, és sostingut per més d'una vintena d'arxiveris encarregadis tant de preservar la memòria feminista –especialment la vinculada al context català– com de seguir-la fent vibrar a través d'un teixit d'aliances amb diverses entitats, pel passat i l'anhel d'un futur comuns. Amb cada activació de l'arxiu, la nostra voluntat és mostrar la riquesa i pluralitat dels arxius feministes, així com convidar a navegar-lo de la mateixa forma que ho fem nosaltres: amb desig, intuïció, respecte i confiança.
Lloc: Santa Mònica, Espai Bar (Barcelona)
Data i horari: 10 de març, 19:00 h
Preu gratuït, entrada lliure fins a completar aforament.
corazón que late es part del programa nunca había querido ser carne hasta que me conoció.
Aquesta sessió forma part del programa anual Dimarts de vídeo del Santa Mònica.
