Los demonios familiares (1992) compila tres vídeos realitzats en la primera meitat dels anys noranta. El títol general està basat en Manuel Vázquez Montalbán (el llibre del qual Los demonios familiares de Franco homenatja), qui havia parat esment a la inquietant expressió amb què el general Franco ocasionalment va denominar els suposats fantasmes que aguaitaven el caràcter espanyol: anarquia, individualisme, crítica negativa, extremisme...; i altres vegades, els seus tradicionals diables històrics: el separatisme, la maçoneria, el comunisme. Construeix exercicis de muntatge que relacionen fragments de filmacions de cinema franquista amb altres heterogenis materials visuals i sonors, provocant tant identificació com estranyament, somnis a cavall entre la història i el mite, buscant aixetes per les quals descomprimir l'«inconscient col·lectiu». El seu autor, Marcelo Expósito, és una figura destacada del vídeo experimental espanyol que treballa com a artista, crític, assagista, editor, traductor i gestor cultural. En la seva pràctica videogràfica destaca el treball amb materials d'arxiu, l'apropiació i la recerca i especulació entorn dels discursos històrics de memòria d'estat.

El vídeo, com un «d'aquella pols, vénen aquests fangs», introduirà la intervenció de Darío Doña, que presentarà una mirada panoràmica a moviments polítics que s'estan articulant, que estan tenint el llanci d'organitzar-se per a proposar modes en què modificar el present des de l'acció col·lectiva organitzada. Ja comencen a sonar els noms d'Horitzó socialista, GKS, EPS, així com les seves interaccions amb altres organitzacions de major recorregut com les que defensen el dret a l'habitatge. Aquests grups es mouen en un corrent que, participant de lluites que ocupen ja segles d'història, busca respostes trencant amb la tradició d'organitzacions passades per a donar una resposta actual i efectiva. No obstant això, existeixen desconeixement i distàncies discursives, pràctiques, generacionals, que encara no donen lloc a un reconeixement informat del que aquests moviments suposen en una situació de desafecció i paràlisi generalitzada. Com un exercici de pont de generacions i propostes, sensible alhora que crític, no tant des de la defensa d'alguna concreta sobre les altres sinó des del reconeixement dels ímpetus per fer, prendre responsabilitat, superar la por d'equivocar-se, Darío plantejarà una introducció a aquestes forces actives. Si la filòsofa Gillian Rose adverteix, en paraules de San Silvano, «mantingues el teu esperit en l'infern, i no desesperis», nosaltres que vivim en un fals cel hem de fer-nos familiars amb aquests nous dimonis que amenacen l'ordre social impost.

Darío Doña (cutepilled, @SturmUndDario) és militant socialista. Actualment es dedica a la recerca com pre-doc en l'àmbit de les comunicacions, centrant-se en la situació de les dones en el ciberespai i en la difusió de teories sobre el gènere des d'un punt de vista materialista. Escriu en el seu propi Medium sota el nom ciberdario sobre cultura i identitat en el sistema capitalista.

Lloc: Santa Mònica, Espai Bar
Data i hora: 5 de març, 19:00 h
Preu gratuït, entrada lliure fins a completar aforament

Els dimonis que aguaiten és part del programa d'hivern Com continuar creient en el poder de la gent.

Aquesta sessió forma part del programa anual Dimarts de vídeo en el Santa Mònica.