A permanent provisional situation (2008) és una peça composta de 96 petites pantalles que configuren un document sobre el cinema palestí. Mitjançant els testimoniatges en youtube de tres de les seves realitzadoris exiliadis –Maya Sambar, Osama Qashoo i Saeed Taji–, de noticiaris gravats en pantalla, entrevistes i imatges dels llocs i habitants que sofreixen el genocidi–, reflexiona sobre la repetició, la visibilitat de les denúncies i sobre com la narrativa és reduïda a un tapís visual i auditiu. El seu autor, Pedro Ortuño, afirmava llavors trobar-se «seixanta anys després de l'inici d'una situació provisional política que comença a semblar permanent».

El genocidi palestí –especialment alarmant i mediatitzat durant els últims mesos però arrossegant una història de dècades– és de nou avui una de les fonts de desesperació i impotència per als qui encarem una vida política davant l'ostensible inoperància de la nostra lluita contra el sofriment que causen els estats i les corporacions. El vídeo vindrà acompanyat de la intervenció de Santiago López Petit, la trajectòria de pensament i escriptura del qual té una profunda relació amb aquests sentiments d'aflicció i cerca de l'esperança. Santiago planteja: «Si la vida és una paraula, el voler viure és un crit. Però perquè el voler viure es converteixi en desafiament es requereix una força de dolor. Només serem capaços d'endinsar-nos en la força de dolor si aprehenem el malestar social com a propi, i el propi mal-estar com un malestar social.»

Santiago López Petit (Barcelona 1950) ha estat militant de l'autonomia obrera en els anys setanta, va treballar durant anys com a químic. Posteriorment va estudiar filosofia. Va ser professor de Filosofia Contemporània en la Universitat de Barcelona durant vint anys. Ha participat en molts dels moviments de resistència posteriors a la crisi del Moviment Obrer. És un dels impulsors de la plataforma Espai en Blanc l'objectiu de la qual és construir un pensament crític i experimental. Ha publicat entre altres els següents llibres: Entre el Ser y el Poder. Una apuesta por el querer vivir (reeditado Madrid 2009), Amar y pensar. El odio del querer vivir (Barcelona 2005), La movilización global. Breve tratado para atacar la realidad (Madrid 2009), Hijos de la noche (Barcelona 2014), El gesto absoluto. El caso Pablo Molando: una muerte política (Logroño, 2018) i la novel·la Tan a prop de la vida (Barcelona, 2021).

Pedro Ortuño és artista multimèdia. Combina la seva labor docent amb l'artística, investigadora i el comissari d'exposicions audiovisuals. Les seves obres indaguen en la intersecció de les ciències socials, l'art i els media. Ha participat en diversos projectes d'i+R+D relacionats amb polítiques d'identitat i el cinema/vídeo underground.

Lloc: Santa Mònica, Espai Bar
Data i horari: 9 d'abril, 19:00 h
Preu gratuït, entrada lliure fins a completar aforament

La força del dolor és part del programa d'hivern Com continuar creient en el poder de la gent.

Aquesta sessió forma part del programa anual Dimarts de vídeo en el Santa Mònica.