20 de desembre de 2023
A càrrec de ZEMOS98
«La imaginación es como cualquier otra calidad humana: puede ser usada bien o mal, una bendición o una maldición. La verdadera imaginación es la que nos permite reconocer la realidad incluso cuando nos enfrentamos a la fantasía.»
(Ursula K. Leguin en una entrevista amb EL PAÍS en 2012)
La història de la humanitat és la història dels mons que hem imaginat. Només entenent, com deia l'activista i poeta nord-americana Muriel Rukeyser que «el món no està fet d'àtoms, està fet d'històries», és que podem comprendre l'entramat de missatges en el qual vivim. Aquestes històries poden ser usades per al bé (construir mons més diversos, complexos i inclusius) o per al mal (construir mons més individualistes, unívocs i coercitius) però el que és clar és que hem de saber llegir-les, desllegir-les i rellegir-les perquè ens constitueixen, ens encoratgen, ens reconforten, ens desperten, ens somien, ens consolen, ens inculquen pors, ens eduquen i en definitiva ens fan ser el que som.
***
Exercici 1: Dic tres coses sobre la meva vida on una és totalment falsa
El joc és molt senzill: situa als joves en cercle, on tothom pugui veure's i en rondes breus de 3 a 5 minuts han d'explicar tres trets vitals propis on un d'ells, sent versemblant, no és cert. Després de cada presentació, el grup ha d'identificar quin és el fals i així fins que ho hagin fet totes les persones que ho desitgin. Qui compta mentides ha de filar molt fi i els qui intenten revelar les informacions falses han de contrastar totes les variables. Aquí està el joc perquè ningú gana ni ningú perd.
Aquest petit joc permet moltes variables de temps de preparació, fins i tot de ser treballat en parelles i petits grups, per escrit, amb presentacions electròniques i, encara que estigui recomanat per als primers dies de classe o projecte –quan el grup de joves encara no es coneix del tot–, també pot funcionar adaptat a les arrencades d'un trimestre o grups més encaminats amb petites variacions: «dic tres coses que m'han passat aquest estiu i una és totalment falsa» o «dic tres coses que m'han regalat per Nadal i una és totalment falsa».
Quan hagi acabat el joc, comparteix la cita de Ursula K. Leguin que encapçala aquest text i reflexiona amb l'alumnat sobre això. Què ha estat més fàcil inventar-se? Quins elements han despistat perquè ens hagin portat a l'engany? En quin rol s'han sentit més satisfets: mentint o fent la verificació de la informació, també conegut com fact check?
***
Amb la proliferació de contingut digital i l'expansió de l'ús de les xarxes socials, la influència dels mitjans és aclaparadora i això ens porta a un debat gairebé impossible de resoldre sobre els límits del que està bé o malament. És indubtable que, sense eludir els biaixos morals i ètics, les mentides i les ficcions també construeixen el món. En aquest context emergeix un concepte tan problemàtic com assimilat: la neutralitat informativa. Aquest constructe que ens diu que la informació es transmet, gairebé de manera asèptica, entre dos subjectes: emissor i receptor. En els temaris educatius apareixen les referències habituals al procés de comunicació, sabràs que hi ha molts matisos dins de la lingüística i que per tant un missatge mai arriba igual d'un costat a un altre perquè, de moment, no som màquines.
Els nostres canals, els nostres contextos, el nostre feedback i les nostres idees prèvies són les que modelen i modulen l'emissió i la recepció de missatges. Quan esmentem en el títol la idea de distopia volíem assenyalar, precisament, la velocitat a la qual es produeix la codificació i descodificació de missatges en el nostre dia a dia i com aquesta rapidesa condiciona la nostra capacitat per a identificar informacions veraces. Per què és important llavors la neutralitat si tot està manipulat? Se suposa que la neutralitat informativa és essencial per al funcionament efectiu d'una societat democràtica ja que facilita la presa de decisions informades i la participació ciutadana.
***
Exercici 2: Projecta i comenta
→ La trampa de la neutralidad (feat. PANTUBE), per Cuellilargo
En els primers minuts d'aquest vídeo de Cuellilargo pots trobar de manera resumida molts d'aquests debats que, bàsicament, estan desenvolupant una manipulació de la narrativa que sol implicar l'omissió selectiva de fets, l'elecció d'uns certs angles o la destacada d'elements específics per a crear una narrativa particular.
Et proposem que projectis el vídeo per trossos, parant i comentant algunes de les preguntes. El millor, abans que apareguin els seus exemples, és que convidis als joves al fet que pensin en exemples sobre els seus propis interessos informatius (esports, moda, música, notícies culturals, videojocs o l'actualitat informativa local, regional, nacional o internacional).
***
Reconèixer
La manipulació informativa i mediàtica són fenòmens complexos, però intentarem enumerar alguns conceptes bàsics per a saber què és important tenir en compte i, sobretot, per a construir estratègies que dilueixin aquests efectes:
- Desinformació: La desinformació implica la difusió d'informació falsa amb la intenció d'enganyar o confondre a l'audiència. Sol implicar també la saturació del canal: donar molta informació de manera molt repetida i constant. Pot ser difosa de manera deliberada o involuntària. Una estratègia bàsica de desinformació són les notícies falses o fake news. Un bon exemple al qual recórrer per la recuperació d'anuncis, missatges educatius i polítics són els Archivos Babilonia de Joan Leandre i Toni Serra / Abu Ali:
→ Archivos Babilonia 2005 (Joan Leandre i Toni Serra / Abu Ali, 2005)
Un archivo Babilonia actualitzat a 2023 inclouria aquest tipus de vídeos.
- Fake news: Les notícies falses són històries fabricades amb el propòsit d'enganyar el públic. Amb l'augment de les xarxes socials, la propagació de notícies falses s'ha tornat més ràpida i àmplia. En aquest article de XQ (mitjà ideat per a joves) es parla de les notícies falses en relació al canvi climàtic. Solen usar alguns elements versemblants i, amb l'ús cada vegada més refinat de les eines de manipulació visual i audiovisual, cada vegada és més fàcil posar veu, imatge o vídeo en coses que no s'han dit. L'artista Daniel García Andújar, reutilitzant materials produïts per a altres fins, difon l'ideal de TTTP (Technologies to the People) usant informació falsa. El seu vídeo promocional és un bon exemple:
→ tttp-promo (Daniel Andújar TTTP, 1998)
- Biaix mediàtic: Els mitjans de comunicació poden tenir biaixos conscients o inconscients que afecten la forma en què es presenta la informació. Aquests biaixos poden deure's a factors polítics, econòmics, ideològics o personals. És sempre important saber a qui pertany aquest mitjà, qui té el poder, i saber diferenciar entre mitjans públics, privats o comunitaris. Molts d'aquests biaixos són transversals –aspectes com el racisme, el heteropatriarcat o el classisme apareixen en mitjans de tots els espectres. Un bon resum en aquest sentit són les propostes que el professor Cristian Olivé fa en les seves classes: aquí un petit fil sobre aquest aspecte.
- Regulació i responsabilitat: La regulació dels mitjans de comunicació i les plataformes en línia és un tema important per a abordar la manipulació informativa. Existeixen pactes entre audiència i mitjans de comunicació que a vegades es recullen en el que esmenta Cuellilargo en el seu vídeo com a «llibres d'estil», però equilibrar la regulació amb la protecció de la llibertat d'expressió és un desafiament constant. La idea no és tant anar contra les mentides sinó tenir les eines per a poder desxifrar-les però, com en tot, cal saber mesurar els diferents graus de versemblança.
- Ciberseguretat i desinformació en línia: La manipulació informativa també ocorre a través de xarxes socials i llocs web. Els actors malintencionats poden utilitzar tàctiques com la creació de perfils falsos, la difusió massiva de missatges enganyosos o la manipulació d'algorismes per a amplificar determinades idees. El consum d'informació és majoritari en aquestes xarxes i sempre cal preguntar-se sobre elles. A Espanya existeix, per exemple, un col·lectiu que està investigant les implicacions racistes presents en els algorismes i en la intel·ligència artificial. Es diu Algorace i aquí tens més informació sobre ells.
***
Exercici 3: Els dibuixos animats i els videojocs són de mentida
És probable que el teu alumnat/joves tinguin un consum de mitjans audiovisuals bastant normalitzat i, segons com siguin els seus consums, accediran a continguts d'un tipus o d'un altre. Et proposem un joc de visionat amb una pregunta senzilla: abans de posar els vídeos que es poden veure a continuació, llança la següent pregunta i deixa que els joves debatin. Els dibuixos animats i els videojocs són de mentida?
En les seves conclusions és probable que apareguin paraules com a històries, personatges, ficció, contes, protagonistes. A continuació, projecta un d'aquests dos vídeos que proposem i torna a fer la mateixa pregunta, ja intervenint tu i proposant alguns dels conceptes que apareixen més amunt.
→ Behind the scenes, per Duncan Evans
→ FIFA 17 IN REAL LIFE
L'exercici pot fer-se també per escrit, en petits grups o usant els protocols de la tertúlia dialògica.
***
Desfer
L'art contemporani i l'activisme han demostrat ser mitjans poderosos per a abordar i combatre la manipulació informativa. Amb aquest llistat intentarem obrir els camins per a transitar cap a una lectura crítica de mitjans de comunicació i xarxes socials. Només creant i experimentant aspectes com la remescla serem capaços d'entendre millor i de manera més oberta com funcionen les diferents manipulacions.
Projectes de desmitificació: Alguns artistes s'han centrat en desmitificar la informació, desentranyant narratives falses o esbiaixades. Aquí són referencia projectes d'Antoni Muntadas sobre la televisió i la por/control o obres com Prensadas de Inmaculada Salinas, que es presenta en diversos centenars de fitxes en les quals, a través de retallades de premsa, proposa un estudi estadístic sobre la presencia/absència de la dona en els mitjans de comunicació.
→ On Translation: Miedo/Jauf (Antoni Muntadas, 2007)
→ Prensadas (Inmaculada Salinas, 2009)
Activisme en xarxes socials: Els activistes utilitzen les xarxes socials com a plataformes per a difondre informació veraç i desafiar la desinformació. Moviments com #MeToo ha demostrat com la mobilització en línia pot desafiar narratives patriarcals i donar veu als abusos a dones. A Espanya hi ha un altre exemple amb el compte d'Instagram @abusosenlamúsica sorgida arran del moviment #Seacabó.
Organitzacions en pro de l'alfabetització mediàtica: Grups i organitzacions utilitzen tàctiques digitals per a contrarestar la manipulació informativa en línia –com a Maldita o la Fundación Civio– que inclouen la verificació de fets, la promoció de la transparència i les dades obertes, la creació de contingut educatiu i la promoció de l'alfabetització mediàtica.
Satiritzatzió de la desinformació: Alguns artistes i activistes recorren a la sàtira per a exposar la desinformació d'una manera accessible i humorística. Per a treballar amb continguts en anglès sempre és recomanable la visita dels treballs de la revista canadenca Adbuster i algunes de les seves campanyes més específiques com el #buynothingday enfront de l'ona consumista del Black Friday. A Espanya, per a combatre la desinformació amb humor, sempre estarà El Mundo Today: un diari digital de notícies falses, humor i sàtira política. En aquesta mateixa línia, el treball d'United Unknown és molt destacable. Et recomanem un cop d'ull a aquesta peça d'orfebreria audiovisual i digital 13 rue de la política española i aquesta anàlisi publicada per Felipe G. Gil en ElDiario.es.
***
Exercici 4: Promovent una cultura de pau
L'any 2023 les guerres, i especialment el genocidi del poble palestí per part de l'Estat d'Israel, estan tenint una rellevància cruenta i insuportable. Les pràctiques artístiques i els projectes relacionats amb el videoart han mirat moltes vegades a les guerres i podrien fer-se molts programes de visionat. Aquí proposem que en classe, o dins d'activitats relacionades amb drets humans, organitzis una projecció pública de l'obra de Jacqueline Reem Salloum, una directora de cinema i artista multimèdia estatunidenc d'ascendència palestí/siriana. Pots convidar també a les famílies o ajuntar diversos grups de joves.
La deshumanització de l'altre és un dels aspectes més cruents que es viuen en un conflicte armat. La construcció occidental i, especialment, del cinema contemporani és tremenda. El vídeo Planet of the Arabs està inspirat en el llibre Reel Bad Arabs de Dr. Jack Shaheen, que va analitzar més de 1000 pel·lícules (des de 1896 a l'any 2000) amb personatges àrabs o musulmans i només va trobar 12 que tinguessin una visió positiva, la resta eren «els dolents».
→ Planet of the Arabs (Jackie Reem Salloum, 2005)
***
Refer
Una de les eines fonamentals que han utilitzat els i les artistes contemporanis és la remescla. Les tecnologies digitals ens han permès accedir a materials audiovisuals, textuals i sonors cada vegada de manera més fàcil (i, també, cada vegada de manera més inabastable). Ho veiem en el vídeo Planet of the Arabs però també en aquests altres exemples de temàtica antibel·licista:
→ ZAP WAR (Laura Baigorri, 1997)
→ Weird War (Albert Alcoz, 2011)
En ZAP WAR s'uneix la ficció cinematogràfica amb les notícies generant un joc d'imatges pertorbador sobre el zàping de la guerra. Conté imatges violentes. També en l'obra d'Albert Alcoz, WEIRD WAR, operen algunes manipulacions senzilles però efectives sobre el material d'arxiu de la Segona Guerra Mundial.
La remescla és un dels àmbits d'expressió contemporània que més ha canviat la manera de crear tant en la música com al cinema, però també en la literatura i altres expressions de les arts visuals. Ja es pot parlar de remescla en l'àmbit mainstream i, sobretot, en la música forma part del dia a dia. Hem deixat algunes referències més a baix per a aprofundir però et proposem que adaptis el següent exercici a la teva assignatura, currículum o context perquè sempre funcionarà:
***
Exercici 5: Canvia el peu de foto
Seguint un exercici propi de la pedagogia constructivista, l'escriptor i humorista El Hematocrítico va arribar a publicar diversos llibres amb un exercici tan senzill com enginyós: canviar els peu de les imatges. Si és el cas va usar quadres en domini públic per a posar-li títols nous. Es poden consultar en línia.
L'exercici que proposem és prendre una revista o un periòdic actual i proposar el joc a partir de temàtiques pre-establertes i que puguin ser interessants per al desenvolupament de la classe. Poden ser grans temes com la igualtat, el canvi climàtic, el consumisme o els drets lgtbi+. Quan hagin acabat, pots fer un comentari col·lectiu, o per escrit, sobre els temes que més han desenvolupat, l'humor que s'ha utilitzat... connectant-ho amb el propòsit inicial de la imatge. Una variant és que seleccions algunes imatges concretes i per grups treballin les mateixes imatges per a contrastar i fomentar diverses opinions.
***
A més de l'humor i la ironia que han estat eines poderoses en l'activisme, especialment en l'àmbit de la creació artística i la desobediència civil existeix una paraula, proposta pels situacionistes, que explica bé com operen aquestes pràctiques. És el détournement: un concepte on es prenen elements de la cultura dominant, com a imatges publicitàries o consignes, i es canvia el seu significat per a subvertir la narrativa.
L'artista i escriptor Guy Debord va ser un defensor destacat d'aquesta pràctica. És una cosa que podem trobar en obres com Minnesota 1943 de Toni Serra / Abu Ali, que reinterpreta les respostes d'un test psicològic de l'exèrcit amb imatges descontextualitzades.
→ Minesota 1943 (Toni Serra / Abu Ali, 1995)
En la performance de Pilvi Takala Real Snow White, l'artista es disfressa de Blancaneu a les portes de Disneyland, generant desconcert entorn de realitat/ficció i seguretat.
→ Real Snow White (Pilvi Takala, 2009)
Un altre exemple és el sarcasme d'obres com What are you looking at, un stencil enfront d'una càmera de videovigilància que ens fa pensar sobre el control social mitjançant la tecnologia.
→ What are you looking at (atribuido a Banksy, 2004)
És també molt destacable el treball de l'artista sevillana María Cañas, especialment el treball Sé Villana, sobre les tradicions i els seus excessos.
→ Sé Villana. La Sevilla del diablo (María Cañas, 2013)
Des d'una altra perspectiva més basada en la cultura d'Internet trobem coses com la cançó Velaske yo soi guapa?, de Christian Flores, que a partir de l'obra més coneguda del pintor sevillà condensa en un vídeo viral música i crítica heteropatriarcal.
→ Velaske yo soi guapa? (Christian Flores, 2017)
Finalment, perquè el llistat seria infinit, és també interessant el compte de Twitter Modelos con ciática que fa una crítica mordaç, i un projecte educatiu, mitjançant les imatges icòniques del món de la moda.
***
Exercici 6: Copy Your Idols
→ Kill your idols (Estíbaliz Sádaba, 1996)
A partir de l'obra Kill your idols proposem fer una reinterpretació digital. El treball de Sádaba utilitza el vídeo en els seus elements més bàsics: pla fix, so directe i sense edició. En la sinopsi de l'obra trobem les claus per al nostre exercici: «En aquesta vídeo-acció, l'artista, desafiadora, mirant a càmera, procedeix a empaperar-se el rostre amb titulars retallats de la premsa femenina. La senzillesa de l'acte, concentrat, despullat de sofisticació, i sense concessions a qualsevol estilització que hipnotitzi la nostra mirada, concedeix a la peça un to de cruesa i rebel·lió que pertorba a l'espectador, aconseguint a la perfecció els seus objectius: denunciar el mode en què els discursos imperants, emesos pels mitjans de masses, "ens tapen", impedint-nos veure més enllà, mentre proposen una idea del cos i de la feminitat que en moltes ocasions continua assentant valors conservadors.»
Després de projectar i debatre sobre l'obra proposa al teu alumnat que, usant alguna eina d'edició audiovisual senzilla com CapCut o xarxes socials com Instagram i el seu editor de reels o Tiktok, realitzin un vídeo a la manera de Estíbaliz Sádaba. Alguns passos a tenir en compte:
L'exercici es pot fer en grups de 4 persones compartint les eines. Si el coneixement de l'alumnat inclou altres programes d'edició audiovisual, aprofita'ls. Amb el resultat final pots fer un sol vídeo i el comparteixes amb HAMACA, que segur que a l'artista li interessa veure els vostres exercicis.
***
Recursos i bibliografia
Des del col·lectiu ZEMOS98 hem treballat llargament sobre la remescla i l'educació mediàtica. És per això que us recomanarem algunes de les coses que hem fet:
AUTORIS
ZEMOS98 desenvolupa processos de mediació que activen relacions entre activistes, artistes, acadèmiques, fundacions i institucions públiques. El seu objectiu és posar en valor processos polítics i culturals per al canvi social. Treballen per desenvolupar una cultura de la participació que fomenti formes de ciutadania més crítica amb les narracions dominants. Són una cooperativa i porten més de vint anys dedicats a la producció cultural i la recerca social. En el moment en què es desenvolupa aquest recurs, l'equip de ZEMOS98 està format per Sofia Coca, Lucas Tello, Felipe G. Gil, Rosalía Gutiérrez, Mar Dols i Pedro Jiménez.
Imatge de portada: frame de Archivos Babilonia 2005 (Joan Leandre i Toni Serra / Abu Ali, 2005)
