ruido ê (2023) pren una forma bastarda, és un documental musical amb tints de thriller que s'interromp i es fa trossos. El soroll, més enllà d'impacte acústic, es trasforma en dificultat per a la llegibilitat, provocant un xoc entre llenguatges i difuminant la puresa literària. Un brunzit sinestèsic que hackeja la visió i alhora l'erotitza. La pel·lícula és la condensació d'un projecte col·lectiu de recerca-producció artística que ha recorregut des de les obres marítimes per a l'ampliació de l'espigó de la platja de Sant Sebastià a Barcelona, passant per tota la zona postindustrial entre la desembocadura del riu Besós, Sant Adriá, fins a arribar al Pont del Petroli a Badalona, parcialment esfondrat pel temporal Gloria.

La projecció vindrà acompanyat d'una conversa de l'autora amb Marina Monsonís per a parlar de processos de recerca col·lectiva, de l'entorn marítim de Barcelona com a camp de treball, dels encreuaments interdisciplinaris que succeeixen en projectes que impliquen experimentació artística, ciència i processos de transformació urbana i social.

Silvia Zayas ha treballat prop de les ratlles elèctriques Torpede torpede, espècie marina abundant en àrees que l'artista amomena postpunk: zones submarines urbanes del Mediterrani català, pertanyents a entorns en constant transformació urbanística. El seu treball es situa en els límits de les arts en viu, el vídeo i la coreografia, deforma els límits dels llenguatges i obre espai a la suspensió de sentit. Investiga en la creació de dispositius casolans, rudimentaris i low-tech per a fer cinema en directe. Treballa de manera situada (i a vegades autobiogràfica) buscant formes (divertides) de percebre la realitat.

Marina Monsonís és artista visual i cuinera comunitària. Treballa des d’una pràctica situada que connecta art, gastronomia, ecologia, ciències del mar, memòria oral i activisme social a Barcelona, la Barceloneta principalment. Des de fa vint anys, els seus projectes exploren les connexions entre el dret a la ciutat i el dret a l’alimentació, amb criteris de justícia climàtica. Entén la cuina com un espai de tensió, polític, ecosocial i transgeneracional, generador de processos col·lectius de transformació i cura. Dirigeix La Cuina del MACBA des del 2018 i participa en xarxes i projectes internacionals vinculats a les ciències del mar i la pesca, la sobirania alimentària i la transició agroecològica. És autora de Maremar —millor llibre gastronòmic als Roca Awards 2025— i de La Cocina Situada, il·lustrat per Carla Boserman.

Lloc: IDRA – C/Balmes, 13 (Barcelona)
Data i horari: 24 de novembre, 18:30 h
Preu gratuït, entrada lliure fins a completar aforament.

Aquesta sessió és part del cicle Metabolismes: Veure una ciutat, un programa que organitzen IDRA en col·laboració amb Hamaca en el marc de l’exposició Fabular paisatges del programa Museu Habitat.