L'amor en el seu estat més específic, que és una màgia oberta a qualsevol tipus de vincle. És a dir, alguna cosa així com una activitat per a totis lis que fugim de la mercantilització atordida de l'amor que envaeix avui dia i que volem ocupar d'una altra manera.

El camino de las abejas és una peça de Toni Serra / Abu Ali a mig camí entre el llenguatge documental, el poètic i l'assatgístic que retrata l'apicultura tradicional al Marroc. El temps s'està tornant difícil per a les abelles −com per a nosaltres. En un any de forta sequera, en un territori ja de per sí àrid. Prendre el camí de les abelles és fer un viatge per erms i muntanyes, però també per estats d'ànim, obstacles i trobades. Allò artesanal i màgic obre una intuïció cap a l'aparició angelical de les abelles, la puresa del seu aliment, la seva tendresa, la seva humilitat, el seu esforç en comú i la seva mel, que són aliment i sanació per a nosaltres.

La projecció d'El camino de las abejas vindrà acompanyada de la presència de ro gotelé, qui a partir del vídeo llegirà alguns fragments del seu llibre Poemas de autoayuda.

«la mel és un miracle, això és així, adonar-te del miracle és un miracle.
és un miracle que, com altres tants miracles, et pot canviar la vida.
adonar-te'n que hi ha coses que passen més enllà de la pròpia voluntat pot deixar un rastre per a acostar-te a la teva voluntat, perquè el que implica és escolta, atenció, curiositat...i és aquí quan màgicament es dona l'amor, un amor intencionat.
totis exploradoris amateurs, seria fantàstic que ens donéssim aquest espai.
jo tota l'estona obssesi amb això, d'això anava el llibret d'autoajuda...
i tanmateix, l'altre dia, no vaig preguntar res en una xerrada perquè totes les meves preguntes les volia contestar jo. La meva germana va fer preguntes genials.
Però em perdono a la meva mateixa per no ser el que m'imagino...i aprenc. Això també és l'amor i ric.»

ro gotelé, ro, la bessona, tu o la teva germana, l'altra, o just l'altra, ro vaciador… No se sap bé com se la coneix, però per aquí apareix i et sona la seva cara. Estima la bellesa, el color, la contradicció, les persones, la curiositat, la música, l'amateur, la insistència… i, quan ho sap, dona gràcies i resa. ro tenia tres fites que recordi, encara que la seva memòria no és el seu fort, potser ara són quatre. Primer va ser: abans i després de vaciador; després: abans i després del 15M; més tard: abans i després de la simone; i, encara no està segura, però potser acaba sent, abans i després de la pandèmia. Entremig és difícil aclarir on era. Es diu que va fer al costat dels seus amics: bandes, vídeos, una comunitat transfeminista, criant, escoltant música, ballant, construint un munt d'espais, cuinant, fent lip syncs i poemaris d'autoajuda i que va seguir: estant a vaciador i mirant créixer la simone i acomiadant-se de gent i deixant anar espais i creant d'altres.

Lloc: Santa Mònica, Espai Bar
Data i hora: 14 de febrer, 19:00 h
Preu gratuït, entrada lliure fins a completar aforament

Aquesta sessió forma part del programa anual Dimarts de vídeo al Santa Mònica, on cada mes hi ha una projecció de l'arxiu Hamaca.