El pas del temps a través d'un mitjà d'expressió la clau del qual és el mateix temps sembla una redundància, però aquesta fixació dóna pas a l'evolució d'una persona a través d'imatges domèstiques. Després d'una sèrie d'imatges oposades de rellotges i referents al pas del temps comencen a aparèixer fotografies, negatius positivats mitjançant la càmera de vídeo, que narren visualment i en menys de deu minuts l'evolució de moments familiars del propi artista.

«PERPETUUM MOBILE (…) ARS MEMORATIVA (…) ERRATUM»

El títol se li va aparèixer a Eugeni Bonet davant el repte, propiciat pel festival FLUX 2005, d'elaborar en 10 dies un vídeo de no més de 10 minuts. Per al contingut, després de moltes opcions es va decidir per una revisió domèstica de l'art de la memòria a través del pas del temps. Fugint del narcisisme i de l'autoretrat solitari, Eugeni Bonet es fixa en els moments viscuts en companyia; sobretot en companyia de paelles.

A través de fotografies, o més aviat la filmació de tires de negatius que se succeeixen en progressió geomètrica fins a la seva màxima acumulació, Eugeni Bonet aplica una nova consciència de si com ser social. L'allunyament de la seva persona, quant al jo, i la formació d'un altre jo integrat en la col·lectivitat amable d'amics i familiars, genera una identitat que es fa aliena en difuminar-se i convertir-se en imatge. La fotografia apareix com a mediador que bipolariza a l'artista, convertint-lo tant en actor com en observador indiscret.

Activant un exercici de recordar i perpetuar, com si d'una versió tecnològica dels principis de Giordano Bruno es tractés, per a evitar la volatilització d'aquests moments Eugeni Bonet posa en joc unes relacions simbòliques i formals del que vol recordar, o el que les seves fonts permeten recordar (ja que el fotografiat és una selecció del viscut). Una memòria enllaçada, cada índex significatiu conté i remitent a la resta a través de les tires de clixé que es van succeint, i una memòria sensitiva, que remet a través de les imatges a les percepcions d'aquell moment. Una memòria completament subjectiva però materialitzada a través d'imatges, amb una temporalitat congelada en l'instant, sense l'erosió que les convertiria en record difús. Però la percepció d'aquestes memòries és deformada per la selecció i les relacions que s'estableixen per a cada imatge, incrementada per la seva posada en vídeo. Les experiències s'han reconvertit en una infinitat de fotografies en les quals es desemboliquen cronològicament els records fins a arribar al rebobinatge ràpid, solapant-se els negatius. Durant els deu minuts del vídeo apareixen puntualment (un pols cada minut?), i amb una xiuletada, els marcadors d'un compte enrere, una referència constant al pròleg de rellotges i plans de pel·lícules llegendàries en les quals s'observa tant el transcórrer del temps com als actors mirant el rellotge. Com si des del principi hi hagués una imperiosa necessitat que acabi l'acte de recordar, fi que apareix després d'un epíleg («ERRATUM») d'un rellotge que s'accelera amb la música (Time is Tight, de Booker T & the MGs), i el desè marcador amb el seu senyal acústic.