Esquivias presenta un vídeo en què va desgranant les hipòtesis seguides per la seva investigació sobre un enigma: el de com un brodat típic de Fez, idèntic per totes dues cares i, per tant, de gran complexitat tècnica, va arribar a arrelar a començaments del segle XX a Caleruela, Toledo.
I ho fa, com és habitual en la feina de l’artista, d’una manera més el·líptica que directa, més personal i intuïtiva que acadèmica i erudita. Amb les seves mans de prestidigitadora i la seva parla de narradora de contes, va mostrant damunt la seva taula de treball els teixits, llibres, documents i imatges que ha anat recollint viatjant, com el brodat morisc, d’una riba a l’altra de la Mediterrània.
Amb tot aquest material rastreja fragments d’història: la Guerra del Marroc i la política colonial, la renovació pedagògica i estètica de la Institución Libre de Enseñanza, el nacionalisme franquista. Però també subhistòries molt poc conegudes: el col·leccionisme i la catalogació de fons tèxtils als museus nacionals i en col·leccions d’artistes, el gust decoratiu de la primera meitat del segle XX, la difusió del brodat a través de manuals i exposicions. I la vida privada: les casualitats per les quals Zenobia Camprubí, Ezequiela Mesa i altres brodadores toledanes, un soldat anònim o un pintor americà arriben a formar part de la narració.
Óscar Clemente, Alejandro Trejos