El més original d'Escartín, la qual cosa li dóna un caràcter radical a la seva obra, és certa olímpica indiferència per les opinions concebudes a priori com a correctes i la seva voluntat per arribar al fons de les coses.

Per això és fonamental un curt que té el curiós títol d'Amor i que consisteix en un reportatge a un jove ex soldat israelià, gravat en una sola tarda, en la qual el subjecte declara que és necessari aconseguir la pau amb els palestins després de tot l'odi i les ferides de la guerra. El discurs del soldat té una mica d'innocent i de convencional, però hi ha una zona fosca, on es nota que no vol parlar de la seva experiència personal en el conflicte, i es refereix a alguna cosa anomenat kill rush, una addicció que s'adquireix quan un ha començat a matar.

Hi ha aquí alguna cosa en comú amb Z32, la pel·lícula d'Avi Mograbi, amb la diferència que allí no es veu la cara del protagonista però sí es descriu l'assassinat d'un innocent.

El d'Escartín és més radical, justament pel seu rebuig a expressar objeccions morals enfront del subjecte i per conferir-li al botxí el mateix dret a expressar-se que a les víctimes, la qual cosa col·loca a l'espectador enfront d'una veritat nua, el tipus de realitat que el cinema, carregat de mecanismes de censura, es *rebutja a posar en pantalla.

Quintin, La lectora Provisoria.