Amb el quart capítol de la sèrie de documentals musicals per a Metròpolis dedicat a les principals regions de la península Ibèrica, Kikol Grau traça un recorregut sobre un conjunt de grups sevillans i granadins que, estilísticament, s'allunyen del folklore andalús per decantar-se cap al hip-hop i el metal cantat en castellà.

Situant el flamenc en un segon pla (captures documentals de cantaores i guitarristes de carrer) el realitzador se centra a les declaracions de cantants de grups rap metal com Aitor Velázquez d'Hora Zulu o S Curro de Falso Dogma i Narco. Aquests reflexionen sobre el negoci de la música i la possibilitat de viure d'això. Components d'altres bandes com Eskorzo, Los vecinos de callejón, Demiurgo o Mineros Locos (el nom dels quals prové d'un tema de Def con Dos), demostren la influència del rap, el rock i el metal alternatiu en les concepcions de les seves músiques. El mestissatge andalús queda lleugerament representat amb Los Rumbers, un ­col·lectiu de Djs que barregen la rumba i l'electrònica en discos de ritmes *ballables, amb títols explícits com a Flamenco Breaks. La nota discordant la posa la Trisexual Band amb el seu electro-pop exhibicionista d'estètica glam.

Les entrevistes gravades amb dos plànols fixos se succeeixen acceleradament al costat de captures de videoclips oficials i fragments d'enregistraments en directe. Entre afirmacions dels músics sobre l'estat de l'escena andalusa s'inclouen altres referències paral·leles com el de la marca Mogra Empire (segell discogràfic i samarretes), l'associació HiphopSevilla (organitzadora d'esdeveniments relacionats amb la música en directe i el món del grafitti) o el net-label Miga (dedicat a la música electrònica i el videoart).

El conjunt dóna una idea del bon moment de l'escena musical de Sevilla i Granada pel que fa a la proliferació de grups, l'obertura de sales per tocar en directe i les ànsies per donar a conèixer noves propostes musicals, de marcat accent andalús.