A partir d'una pel·lícula de ciència-ficció dels anys cinquanta anomenada La tierra contra los platillos volantes, Kikol Grau realitza un videoclip per al grup musical Taràntula, carregat d'imaginació, acció i destrucció. Les imatges apropiades de la pel·lícula de Fred F. Sears són l'element visual que permet plantejar, i desenvolupar, un atac frontal cap a alguns dels punts estratègics de la ciutat de Barcelona.

Aquest pla bel·ligerant serveix per il·lustrar el tema Antisistema Solar, pertanyent al disc Humildad Transcendental (Produccions Daurades, 2009). Joe Crepúsculo, Daniel Granados i Vicente Leone són abduïts per un objecte sense identificar. Des de l'interior d'una rèplica de l'ovni els tres components de Taràntula, acompanyats per un enigmàtic pilot, despleguen el seu arsenal bèl·lic, fulminant tot el que troben al seu pas, sense cap tipus de mirament.

Els plànols del llargmetratge nord-americà serveixen per dibuixar una trama narrativa, hilarant i hiperbòlica el motiu principal de la qual és la simulació de la destrucció d'edificis emblemàtics i monuments que es reconeixen de la Ciutat Comtal. Derrocant sense contemplacions la Torre Agbar de Jean Nouvel, l'estàtua de Colón, la torre Mapfre i l'Hotel Arts, el vídeo musical mostra la desintegració del Capitoli de Washington com si fos el Palau Nacional de Montjuïc. Equiparant uns edificis amb uns altres, s'estableix un joc d'associacions on, per exemple, «el monument a res» que és l'obelisc de la Diagonal amb Passeig de Gràcia sembla haver-se desmantellat, pel xoc d'una nau.

A aquesta representació d'estètica low-fi s'entrecreuen fragments de la pel·lícula original amb enregistraments en vídeo actuals. Entre elles s'afegeixen efectes de so d'armament, figures retallades i dibuixos de colors que saturen els contorns dels elements en moviment, ressaltant un comportament disbauxat d'estètica inevitablement naïf.