Autoretrato como fuente és un remake contrahistoriogràfic de la peça Self-Portrait as a Fountain de Bruce Nauman, realitzada l'any 1966 i que es va convertir en una obra referent de l'art conceptual i del segle XX. Segons fonts documentals, en la peça Nauman paròdia el nu masculí heroic present en l'escultura tradicional com a metàfora de la font de la saviesa i la fertilitat. Mostra el seu cos transbutch realitzant la mateixa acció que Nauman, amb la intenció de repensar la idea de la masculinitat com una cosa inherent al cos dels homes cis. L'acció és un ritual que duu a terme amb el fluid polític més censurat dels cossos gestants: la menstruació. Fluid que mostra la seva fertilitat, que forma part de Xeito, els seus cicles, el seu cos i la seva masculinitat. Simbòlicament escup la seva menstruació (-Yo como fuente-) a la Història de l'Art ® androcèntrica, a la història de l'art dels homes cis escrita per i per a homes cis que han negat i invisibilitzat discursos, desitjos, cossos i sexualitats fora de l'hegemonia cisheteronormativa i patriarcolonial.