El futur ja està aquí, el de la restauració dissenyada de la desigualtat com a norma i tot horitzó possible. Ja no queda ningú que pugui fingir no veure. Treu el cap a les nostres experiències, les nostres emocions, a totes les pantalles l'omnipresència de la seva transparència radical i violenta. No sabem quant va durar això, ni què ens va tocar viure en aquesta terrible normalitat refundada.

Una cançoneta folk removent els humors, emprant la burla i la ironia. Una eina necessària. Igual ara podem anar a parlar amb uns altres, alguns joves, sobre que això no és tot el que podem aspirar a viure.