Partint d'una sèrie d'anuncis d'un producte fixador de cabell anomenat Bio Dop, Rossell i Rabascall realitzen un exercici de de-construcció de les imatges, destruint-les i reeditant-les al costat d'unes altres, per posar en qüestionament el gènere publicitari i els seus missatges. Aquest treball, marcat per la seva profunda subtilesa, qüestiona els límits de la publicitat i de la propaganda, dels estereotips i de la normalitat, posant en crisi els codis visuals que imperen en la televisió, generant d'aquesta manera noves lectures dels seus continguts. Introduint noves imatges dins dels clips existents, els artistes alteren la lectura d'aquests, fragments visuals incorporen a l'església (una missa televisada sobre la qual apareixen els resultats del futbol!), la televisió, o l'exèrcit dins d'un nou marc d'interpretació.

Aquest treball de caràcter crític, enllaça amb una tradició de vídeos en el qual el desmuntatge i la intervenció sobre material aliè serà una important característica i que es va donar de forma significativa durant la dècada dels 70. Aquesta pràctica serà realitzada per altres videoartistes de la mateixa generació com poden ser Eugenia Balcells o Antoni Muntadas. El creixent interès que suscita la televisió com genero de comunicació de masses obté d'aquesta manera la seva resposta crítica i la veracitat de les seves intencions es posa en dubte.

La televisió sempre ha fascinat a Joan Rabascall que a part de col·leccionar joguines amb la seva forma, s'ha dedicat de forma extensa a manipular imatges, alterar estereotips i qüestionar la comunicació des d'instal·lacions, fotomuntatges o des del mateix vídeo. Aquesta interessant col·laboració entre dos dels més destacats artistes del conceptual espanyol s'ha convertit ja en tot un referent d'aquest gènere.