La càmera com un pinzell que pinta un estat emocional alterat. El fílmic i el vídeo com una textura entrellaçada i dramàtica. El paisatge es torna furiós per qui el mira; la figura humana, el seu gest, com un últim rescat.
Peça experimental que dansa al ritme dels núvols, les onades, el vent, acompassada amb la bellesa, la llum i el sentiment que brollen d’un rostre desitjat en moviment. Exhibida a FIVA, Buenos Aires i Montevideo (2014, 2015).
Imatge: Javier Olivera
Disseny de so: Luis Marte
