Tal com suggereix el seu títol, aquest vídeo descriu un entorn urbà quotidianament recorregut per l'autor –el barri del Raval, en el casc vell de Barcelona–, amb la particularitat de fer-lo mitjançant una dinàmica organització de signes: pintades en abundància, plaques i codis de senyalització viària, cartells i adhesius, escombraries i residus diversos, les textures dels murs i de la calçada, els dibuixos geomètrics en les llosetes de les voreres… Es tracta doncs d'un trajecte imaginari, encara que tan fidel a la realitat com podria ser-ho un documental, que s'expressa mitjançant un ritme de formes, colors, significants… de connivència amb la música creada per Ramón González. Però, com bé escriu l'autor, el seu vídeo abraça a més “el ritme de les coses, el ritme de cada un@, el ritme implícit dels espais que habitem”. Les petjades passatgeres que les seves imatges recullen donen testimoniatge dels fets en el món, els canvis que afecten un barri amb molta història, els batecs d'una ciutat, les preocupacions i exclamacions dels seus habitants.

Cada dia passo per aquí no és pròpiament una obra d'animació, encara que les seves tècniques sí que siguin un dels recursos manejats. És més aviat un treball de composició (video compositing) que parteix d'instantànies i seqüències preses amb una càmera fotogràfica digital i treballades després amb programes d'edició i postproducció de vídeo. És la primera obra de Raúl Arroyo, nascut a Sevilla en 1977 i establert a Barcelona des de 2002, i en aquest sentit és admirable que sigui una realització tan rodona a partir d'uns recursos limitats i d'una laboriositat, una cura visibles. Es nota, d'altra banda, una experiència prèvia en altres àrees de la creació gràfica i l'animació.

Des del compte enrere i els rètols inicials –també la careta del DVD–, tot queda incorporat, perfectament integrat, en l'estil i contingut de l'obra. El motiu conductor és la silueta animada del transeünt anònim –ideograma associat al trànsit urbà–, al qual en altres moments s'afegeix el vol d'un ocell dibuixat o d'una papallona, o una filera de formigues en papers retallats i alineats sobre el sòl. En la seva travessia, aquests éssers animats es creuen amb excrements de gos, xeringues abandonades i altres deixalles. És també un recorregut pel museu sense murs i efímer de l'espai urbà, amb els seus décollages de cartells superposats i arrencats, els seus rètols, les seves textures contraposades… I, sobretot, els grafiti i les inscripcions interjectives (“vota idiota”, “contemporary panic”, “odio engendra odio”, “moros al poder”…) que es refereixen a l'hiperrealisme terrorista del 11-S, la Guerra de l'Iraq i el trio de les Açores, el temor a l'estranger i la realitat vesteixi com un videojoc.