Aquesta peça digital comença mostrant-nos a un ciborg que sosté sobre la seva esquena a la seva rèplica exacta. Veiem com aquest híbrid avança caminant creuant per davant d'imatges extretes de la premsa o dels media, per a de sobte parar i canviar el rumb, aquesta vegada sobre l'esquena del ser que fins ara carregava amb ell.

Aquesta austera animació caracteritzada per una iconografia completament minimalista, en la qual el fons, compost per retalls visuals, és tan discret que una ha de prestar especial atenció per a adonar-se que les imatges que apareixen són diferents entre si. D'aquesta manera Cabaleiro sembla construir una al·legoria al quotidià, a l'articulació extensiva del temps que deixa passar en cadascun dels seus segons una multitud de petites accions que acabaran dissolent-se en el dia a dia. Aquest present sense grans esdeveniments fa del passejant una sort d'espectador desinteressat que queda molt lluny del flaneur o de les derives que tant van caracteritzar a gent com Benjamin.

El treball assenyala a la falta d'interès que desperta un present mediatitzat, en el qual la informació que rebem no pot ser processada com a tal, i acaba sent el marc dels nostres pensaments. El nostre esdevenir quotidià acaba eliminant totes aquestes imatges, fent d'elles un record vague que com un salva pantalles percebem però al qual a penes parem esment.

Aquesta interessant animació aprofundeix en l'interès que Cabaleiro mostra pel dia a dia, per les màquines i el qüestionament dels processos de producció identitària.