La peça documenta l'acció que l'artista dirigeix en 2002 al carrer Valverde de Madrid, on un grup de persones, dirigides per l'artista, van cobrir amb fonguis blaves una fila de cotxes estacionats, buscant despertar la sorpresa i la reacció en el vianant, i reflexionar sobre l'ordre estètic que construeixen els elements a les ciutats i en com podria transformar-se aquesta estètica.

El treball aporta un matís molt interessant per l'ajustat equilibri entre el control i disseny contingut de l'acció, i la subversió que representa en l'espai públic.

L'eficàcia de la proposta, absolutament organitzada i orquestrada per Diana, que l'executa amb  total sincronia i neteja, actualitza i deconstruye els happenings dels 60 i 70, en els quals presentada la idea, aquesta s'abandonava als desvaris dels participants. En aquest cas, els col·laboradors semblen peces d'un sol engranatge, membres amplificats de l'artista  que resol veloç l'acció aconseguint un efecte poderós que s'observa des d'una presa d'ocell.

El treball que ha desenvolupat Diana Larrea en els últims anys se situa en un territori de reflexió sobre la pròpia pràctica artística i la seva implicació amb la vida de l'individu. L'artista sol servir-se de disciplines obertes allunyades de l'art objectual per a oferir mirades transversals sobre l'acció de crear, amb un especial interès pel binomi art-vida. La performance, el happening, el vídeo i la instal·lació, són algunes de les seves pràctiques preferides modelant amb art efímer camps de reflexió que dialoguen entre si, en la línia del «art relacional».

El seu treball aporta un ajustat equilibri entre una forma que no renúncia a decisions poètiques formals, delatades per l'ús de seleccionats colors elementals i contrastos de formes; i un contingut compromès amb la reflexió sobre la funció social de l'artista; apostant per l'art de col·laboració i d'equip, i pel qüestionament dels engranatges de gestió i producció de l'art en la societats avançades.