En Cassini Falls es narra la història de la missió internacional Cassini-Huygens (1997-2017) en paraules de la pròpia NASA (sobre el seu llançament, descobertes, història i desenllaç final), però una història contada entrellaçada amb altres veus –d'autors com a F. Nietzsche, Tim Ingold, M. Merleau-Ponty, T. S. Eliot, David Toomey, Jane Bennett, José Luis Brea, G. Deleuze, L. Mitchel, Tomás Saraceno, Georges Didi-Huberman i la del propi artista– generant un flux d'informació textual de caràcter històric, científic, filosòfic i poètic. Diferents fragments de text es combinen i s'enllacen en múltiples lectures per a donar compte d'una història que involucra desenvolupament tecnològic i científic i reflexions sobre qüestions com la imatge, el temps, l'abast (o avanç) de la humanitat. Molts dels descobriments de Cassini s'atribueixen especialment a la longevitat de la missió, inicialment concebuda per a un període de quatre anys (2004 a 2008) i després estesa dues vegades arribant a la seva fi al setembre de 2017, quan es va desintegrar per complet en entrar en l'atmosfera de Saturn. El llarg temps allí fora va permetre que Cassini transmetés a la Terra centenars de gigaoctets d'informació i espectaculars imatges de Saturn, els seus anells i les seves llunes, especialment Tità i Encélado. En el vídeo veiem com algunes d'aquestes imatges, estàtiques, cobren moviment en un constant flux entre elles. Cassini no sols ens va enviar imatges que mai haguéssim pogut veure, com va ser en si mateix una imatge–temps del nostre temps com a humanitat.