Utilitzant un encadenament d'idees molt propi del surrealisme, Alberto González Vázquez desenvolupa les pors i complexos existents durant el sopar amb una primera cita.
«Hi ha gent que em produeix jet lag. És el que, comunament, es denomina AMOR». (Alberto González Vázquez, Twitter, 27.08.2007; 03.50)
A partir d'un dibuix sintètic “calcat”, com diu ell, Alberto González Vázquez es retrata enfront d'una bella dona durant un menjar de festeig. Com és propi d'aquests rituals tots dos es donen a conèixer, encara que en aquest cas només parla ell enfront del seu objecte de desig, mentre ella repetidament, li pregunta al fet que es dedica (qüestió que ell evita respondre explícitament després de les seves mans tremoloses). Mitjançant paràboles enllaçades es van desgranant conceptes propis de l'ansietat que el protagonista camufla amb diferents versions de les seves múltiples identitats ideals. Ell, com a trassumpte de l'autor, es presenta reiteradament a través de microhistòries enllaçades. A través de múltiples portes i finestres que aprofundeixen en la seva personalitat es van exhibint diferents patrons de caràcter sexual: des del segur cirurgià, capaç d'observar l'interior de les persones; el bohemi pianista amb arravataments romàntics; fins al lampista (física sexual pura en la mitologia pornogràfica) sempre preparat per a arreglar qualsevol gotera a temps. Diferents opcions d'amant a triar, que es van desfent com una ceba, fins a arribar al cor d'ella.
La pose aparentment feble del protagonista, mitjançant l'ús estratègic de la indefinició, li serveix per a mostrar-se com algú sincer al mateix temps que encobreix un possible desordre de personalitat. El seu mètode de conquesta, amb una actitud passiu-agressiva, utilitza la seva suposada fragilitat per a produir una tendresa que així mateix excita. Imprecisió que captiva voluptosament, en lloc de per el caos que comporta, per la seva capacitat de generar senyals polisèmics, paradoxals, que permeten progressar el joc, el misteri fins a la perdició. Una atracció, i seducció, que la fan caure sota les mans, aquesta vegada fermes, del cirurgià pretendent que obre una porta en el seu pit.
