Als anys 30, un grup de biòlegs i cineastes del Laboratori d'Entomologia del Museu de Ciències Naturals de Madrid comencen a filmar la naturalesa documentant el comportament d'insectes i els seus costums. Un d'ells era Guillermo Fernández Zúñiga, besoncle de l’artista. Defensor del cinema com a instrument científic i de transmissió, va estar vinculat a institucions educatives republicanes com les Missions Pedagògiques o l'Institut Escola.

Al laboratori, al costat de Carlos Velo (Orense, 1909 – Ciutat de Mèxic, 1988), cineasta i biòleg també, comencen a registrar el comportament d'abelles en ruscos dissenyats per ells mateixos i construïdes per artesans. El model de rusc permetia l'observació per mitjà de vidres transparents i conductes per on entraven i sortien les abelles sense ser molestades en la seva tasca. Les pel·lícules filmades i els avenços científics es van desestimar per a la seva publicació després de la revolta militar de 1936, ja que tots dos es van convertir en exiliats republicans.

Gairebé un segle més tard, i com a part d'una recerca més extensa sobre l'arxiu de Guillermo Fernández-Zúñiga, l'artista Candela Sotos va trobar esbossos de guions de curtmetratges sobre apicultura i narracions sobre el funcionament del rusc d'observació. Danza III és un projecte de creació d'un rusc com a objecte útil per donar llar a les abelles, però també com a espai de transmissió, concebut i desenvolupat conjuntament amb l’arquitecte i fuster Miguel Sotos, germà de l’artista. A través de la lectura dels arxius de Carlos Velo i Guillermo Fernández Zúñiga dels anys 30, ambdós reflexionen sobre com podria haver estat la seva forma i com voldrien que fos avui dia, de manera que, abans que res, el rusc actuï com un dispositiu d’interacció però no d’interferència.

El rusc i el procés de la seva construcció esdevenen un gest de memòria i canal d'informació, on també les abelles poden comunicar-se en la foscor a través de la seva dansa –la dansa és el sistema de comunicació que tenen les abelles obreres per a transmetre a les seves companyes de rusc la direcció i distància de la font de pol·len; per a transmetre aquesta informació les abelles recorren a una sèrie de desplaçaments i moviments en cercle i zig zag, que les seves companyes observen i interpreten– per a trobar el nèctar identificat per les seves companyes.