Els límits entre la fisicitat i les noves realitats virtuals són cada dia més fràgils. Aquestes últimes, que fa dècades que s’incorporen a les nostres vides, han assolit un nivell de desenvolupament tal que es troben en un procés de mimetització plena amb la realitat, i estan canviant completament la percepció amb què abans concebíem el món. Dígits parla d’aquesta simbiosi virtual, però també de la mort (o, més ben dit, de la no-mort) en el paisatge virtual, on el més semblant que podem trobar és la finestra blava que apareix a l’ordinador quan deixa de funcionar. Així, en un món cada cop més digitalitzat, la icònica praderia de Windows es constitueix com el Jardí de l’Edèn del segle XXI, on les coses no moren sinó que es congelen, i nosaltres mateixos esdevenim fantasmes de dígits, els mateixos que componen el paisatge i que ens porten a vagar sense descans per aquest univers de números.