Documental que rememora la figura de Marcel Duchamp a través del diàleg d'una parella que introdueix, discuteix i emula algunes de les seves obres. Mitjançant vuit capítols Eugeni Bonet construeix una hagiografia que repassa les obres, misteris i contradiccions d'aquest gran «anartista gandul».

«El gust és l'estètica del moment» (Marcel Duchamp)

Com afirmava el mateix Duchamp no existeix treball de creació sinó de desvelamiento, els objectes es relacionen lliurement i només és l'artista qui certifica la seva existència com a objecte artístic. Aquest aparent documental (emès per TV3 en 1987, dins del programa Arsenal, en horari de prime time i amb una interrupció publicitària fins i tot) es va concebre com un pilot per a una nova didàctica audiovisual en matèries d'art contemporani. Però, abans que com un documentalista, Eugeni Bonet actua com un provocador de reflexions o especulacions exemptes de mistificacions i posades en escena teatralment. Desbaratant les convencions del documental didàctic com a relat objectiu, la trama es construeix mitjançant vincles entre les lectures i comentaris dialogats d'un mentor amb la seva deixebla (rejovenint la relació entre argument i document), els testimoniatges documentals (entrevistes als pintors Peter Ek i Joan Josep Tharrats; els escriptors Lluís Romero i Henri-François Rey; el Sr. Emili Puignau, de Cadaqués, i el filòsof Eugenio Trias) i els objectes presentats (la caixa-maleta de Duchamp i algunes rèpliques d'obres emblemàtiques), refent fins i tot els processos d'alguna peça duchampian. Segons comenta Eugeni Bonet: «Imatges documentals i d'arxiu, i retalls d'entrevistes amb diverses persones que han tractat a (o de) Duchamp a Catalunya, interrompen, il·lustren i complementen el diàleg».