Com si d'una versió cruel dels Exercicis d'Estil de Raymond Queneau es tractés, Morey continua treballant i explorant noves formes de submissió i subordinació, aquesta vegada establint els paràmetres d'una acció que interpretarà una tercera persona. Per a aquesta performance a l'estudi, l'actriu/intèrpret Esther Planas (“la subordinada”) es compromet a realitzar una sèrie d'exercicis que l'autor Joan Morey (“el subordinador") ha dissenyat i estructurat prèviament.

Tota l'acció gira entorn de la cançó Dave-Id os Dead extreta de l'àlbum If I Die, I Die de la banda Irlandesa Virgin Prunes, per a això veurem com aquest registre a l'estudi de l'artista documenta cinc etapes diferents de tal exercici. Tota l'acció se situa en un petit perímetre d'actuació o escenari emmarcat per uns focus i un sòl de cautxú negre, sobre el qual l'actriu ha d'interpretar la cançó que tan sols ella escolta mitjançant un i-pod. En el primer capítol del vídeo podem sentir la veu de l'actriu intentant imitar la veu del cantant, encara que desconeixent la lletra de la cançó. Taral·larejant fragments al vol, gesticulant i movent-se seguint un ritme que els espectadors no podem més que imaginar, l'actriu esdevé intèrpret d'una composició que li és aliena, la seva interpretació frega cert patetisme, la qual cosa li atorga un aire molt particular a tota l'escenificació. Per a les tres següents versions de la cançó, Morey ha eliminat de l'edició del vídeo tot rastre de so, per la qual cosa tan sols veiem a l'actriu repetint vegada rere vegada la seva interpretació del tema, fent-se de forma creixent amb la música i integrant de manera cada vegada més premeditada els seus moviments en la sintonia en familiaritzar-se amb la cançó, així l'actriu incorporarà nous codis i elements coreogràfics a l'espai de ‘re-presentació’

La cinquena i última part d'aquest exercici torna a ser muda, però en aquesta ocasió apareix a manera de subtítols la lletra de la cançó, aquest detall ens ajuda a comprendre quant lluny està la protagonista d'una interpretació fidel del tema musical que no podem sentir, però que seguim a través de la seva lletra. Amb aquest treball Morey posa en crisi certes nocions d'actuació, emmotllant a la persona a una interpretació lliure sempre canalitzada per les ordres i criteris de l'autor del treball. L'acció performativa estarà sempre mesurada per l'estructura en la qual la mateixa esdevé. Les emocions que la música transmet es veuen encotillades en els confinis espacials definits a priori per l'artista. La llibertat de l'actriu ho serà sempre que respecti el pacte i contracte establert amb el mateix artista.