Algú, en un passat indeterminat, deixa marques en el fang: incisions, dibuixos, empremtes de dits. Gestos mínims, aparentment innecessaris, que fixen una presència. Marta i Publio s’acosta a aquest rastre humà, al detall que persisteix, per explorar la necessitat de deixar marca i la manera com el cos i el temps queden inscrits en la matèria.
