D'alguna manera aquest toc d'humor que aporten les videaccions que, sempre en el context de la seva llar, l'artista Campanilla produeix, ens remeten directament als jocs d'infància, quan un racó del dormitori podia ser una selva plena de perills, o un sofà el vaixell a punt d'enfonsar-se a la meitat d'un mar a vessar de taurons que amenacen amb sortir de la pantalla i devorar-nos.

El Tecolote és precisament això, un test oblidat al teu balcó que, de sobte, parla, canta, comunica, cobra vida. Una cançó popular mexicana, una ranchera, ens arriba tergiversada -més que versionada-, des d'una còpia barata, representació cultural cutre d'un souvenir, d'un objecte de decoració produït en sèrie i de molt baixa qualitat. Uns mariachis amb barret, guitarra i ampolla en mà fets amb petxines i que són, en realitat, dos amics personals de l'autora posats a escenificar el seu propi gaudi i el gaudi de saber que aquesta tarda d'un dia qualsevol quedarà recordada per sempre com una altra cosa, una mica més, gràcies a aquest toc de gràcia que només Campanilla sap donar als seus vídeos.

Amb truc i amb cartó, aquí cap efecte s'amaga, aquí les manipulacions de la imatge estan a plena vista i això, paradoxalment ens fa més conscients encara, que alguna cosa hi ha en el nostre dia a dia que no es veu però que aquí està, que la vida quotidiana no és com la pinten, ni com la veiem. La vida quotidiana, pot ser, si així ho volem, un estrany joc on res realitza ja la funció per al que ha estat produït.

De debò, aquest vídeo és una broma. Una broma de debò.