En el nostre ara, el mercat de la política o la política de mercat genera una nova llengua que campa a pler en les nostres vides trastocant els sentits. És un joc aquest contrasentit? Ens hem acostumat ja tant als seus eufemismes que deixem de percebre'ls com a tals? Cert que posats a jugar, tots sabem. Hem après dels nostres mestres triats. L'avantatge de llegir als clàssics és que les seves paraules i les seves formes ja són unes altres, les col·lisions amb els nostres presents són inevitables. Com no fer un homenatge?
